Si et fa mandra:

• haver de preocupar-te per arribar a tot, apurant a última hora el temps que et queda;

• fer content al/la profe posant al treball el que vol que hi posis;

• gastar-te els diners en centenars de fotocòpies d’un sol ús;

• i altres greuges col·laterals a l’estudi intensiu; …potser el que vols és aprendre.

 ENS LA SUDEN LES NOTES QUE ENS POSEU, AQUÍ HAVÍEM VINGUT A APRENDRE.

Aprovar no és aprendre, és memoritzar uns conceptes i defecar-los digerits durant dues hores d’examen. Aprovar és un procés d’extorsió de la ment, és intentar adaptar a algú a un ritme d’assimilació de conceptes homogeneïtzador. No s’intenta promocionar les tècniques de resolució, ni l’educació afectiva, ni el treball en grup (real), ni les eines pròpies de cadascú per aprendre. A això s’hi suma la dificultat per trobar els llibres de la bibliografia recomanada, escassos en nombre per l’honor al copypright i el dret al lucre d’editorials usureres. En l’època d’exàmens totes correm per a entregar els últims treballs o aconseguir els apunts que ens faltaven, estressades per aprovar sabent que oblidarem la major part de la matèria però que ho hem de memoritzar per si surt a l’examen. Això és una tortura cognitiva i vital.

Les estudiants ens trobem immerses en una angoixant dinàmica virtual, dedicada a la mecànica adquisició de fites acumulatives que, aritmèticament, se suposa que ens duen a una feina digna. Treballar del que vols, tenir una vocació, llunyana victòria, més desdibuixada o borrosa avui per trobar- se qüestionada per l’actual reestructuració de l’economia de mercat (també dita crisi). Complir amb el que toca, ser un bon noi, fer els deures, ja no té recompensa. La meritocràcia és un mite trencat.

Som humanes, i com a tal, tenim la possibilitat de comprendre’ns les unes a les altres, de compartir les preocupacions per a trobar solucions conjuntes, en la vida afectiva, social o en l’economia. No veiem perquè n’hem de fer una excepció en l’àmbit d’estudi. Moltes estudiants ja usen pràctiques disruptives amb l’individualisme, penjant els seus apunts a les xarxes socials o deixant-los fotocopiar a les seves companyes. El mèrit ve quan som capaces de desprendre’ns de l’egocentrisme que ens domina, acceptant la contingència i varietat de les nostres creacions acadèmiques. Mèrit és saber-se permeables al context, vulnerables davant la història, i acceptant que aquesta és massa formidable com per intentar «ser algú important» en alguna enciclopèdia.

Volem provocar una praxis diferent, de sindicalisme pedagògic, una batalla més de l’existència. Cal que es difonguin lliurement els apunts i textos de totes les assignatures de tots els cursos, perquè són un bé necessari que ens pertany per costum. Propiciem el suport entre estudiants, cal la participació de totes, posant-hi el nostre granet de sorra. Ens volen veure competint a les classes, però per contra, practicarem el suport mutu i la solidaritat. No ens inflarem d’orgull quan tinguem una nota alta, ni caurem en la misèria quan suspenguem un examen. La nostra autoestima no depèn d’un currículum vitae. Depèn dels qui ens envolta i estimem.

No tenim una veritat súper clara, però sabem que som partícips d’una quotidiana decisió inconscient: entre ser una part d’un flux de mercaderies, o aprendre. Aprendre aquí és deixar la manera de treballar que ens han ensenyat des de ben petites. És trobar algun tipus d’intensitat en una forma de vida que valgui la pena viure; en els marges del sistema educatiu rau l’oportunitat de crear aportacions col·lectives emancipadores. El potencial revolucionari és fer un amic, compartir instants de complicitat, conèixer les altres en els espais comuns durant l’estudi, convertir l’hostilitat en tendresa.

Si vols participar-hi ara, comparteix els teus apunts i textos amb les teves companyes de classe!

Posem la vida en comú, ens veurem en algun encreuament de conspiracions, qui sap de quina manera. Aleshores serem part de la història.

Assemblea Llibertària UB-Raval asamblealibertariaraval@riseup.net / @AssLlibUBRaval