About assembleallibertariaubraval

Fa uns mesos que a l’Assemblea Llibertària UB Raval hem estat reflexionant sobre la universitat i l’educació, observant que el moviment estudiantil esdevé cíclic i inconstant: de vegades efervescent, de vegades latent; en definitiva, lluites periòdiques a les què solen succeir èpoques de desànim generalitzat, malgrat que les raons per les quals lluitem no deixen de fer-se més evidents. Ens adonem que aquest moviment, difús al temps i l’espai, sol tenir un caràcter defensiu: adopta estratègies en les quals els mitjans esdevenen finalitats, que busquen aturar mesures que van implantant-se any rere any, i que progressivament han anat desmantellant un òrgan que mai ha estat ni igualitari ni lliure d’interessos. Les consignes dels moviments estudiantils solen limitar-se a noves legislacions ( La L.O.M.C.E, l’Estratègia 2015 o el pla Bolonya) sense plantejar objectius a llarg termini. A l’Assemblea Llibertària hem vist la necessitat d’anar més enllà, tot qüestionant les bases sobre les quals s’edifica aquesta institució, que ha estat històricament excloent i al servei de classes dominants. Ens n’hem adonat que l’estat del benestar ha estat un miratge, que al seu torn inclou aquesta “universitat pública i de qualitat” a la que sovint recorrem simbòlicament. Veiem la necessitat de regir-nos per un altre model educatiu, creant noves estructures que siguin capaces de transformar una institució que queda lluny del que desitgem per la societat. L’objectiu principal d’aquesta assemblea serà, doncs, crear estructures en una universitat paral·lela, amb una doble funció, la de finalitat i la de mitjà: ■D’una banda, com a finalitat, que sigui un espai on el coneixement deixi d’estar sotmès a les estructures de poder, que es reforcen amb el control de l’accés a l’espai educatiu, als sabers i els valors que s’hi transmeten. ■I alhora, que el mateix objectiu esdevingui un mitjà per convertir la universitat elitista hegemònica en la universitat que volem. Som conscients de la recent privatització i la conseqüent elitització de la universitat pública, que es manifesta en pujades del preu de la matricula, precarització de la situació de les treballadores i òrgans de govern que perden qualsevol resta de caràcter democràtic. La implantació del model econòmic neoliberal és una realitat ineludible de la què en trobem evidència en tots els àmbits de la nostra vida. Per això, no podem concebre un canvi al context de la universitat sense un canvi social paral·lel. La nostra lluita en aquest sector ha d’anar unida necessàriament a una lluita social, en què totes nosaltres ens impliquem dintre del context local on vivim, ja sigui un barri, un lloc de treball, la universitat o el carrer. La universitat actual té dues cares: la de les “humanitats”, suposadament formadora de pensament crític, i la de les “ciències”, formadores de professionals (entesos com a persones que han de dur a terme una tasca concreta en un lloc de treball). La principal conseqüència d’això és que la universitat es converteix en un espai de producció de capital; i com que els nostres objectius són radicalment diferents, les metodologies d’aprenentatge també han de ser diferents. Per això, entenem que les sessions formatives no han de funcionar com a classes magistrals, és a dir, una persona “adoctrinant” que es dirigeix a oients carents de participació real. Creiem que hem de formar-nos entre totxs, donat que l’objectiu de la universitat no deu ser el d’atorgar un títol per a trobar un lloc de treball, sinó educar-secadascú en las seves inquietuds a fi de satisfer les ànsies de coneixement i poder col·laborar en la societat. Amb aquest objectiu, ens trobem cara a cara, per formar-nos i aprendre juntes, tant del passat com del present, rebutjant les jerarquies i els rols de dominació i posant en pràctica les formes d’organització que ens agradaria traslladar a la universitat en primera instància, per sumar forces i així transformar la societat. Assemblea Llibertària UB Raval

COMUNICAT DE SUPORT A LES DETINGUDES. l’únic terrorista l’estat capitalista!

El passat 10 d’abril, l’audiència nacional va ordenar la detenció de vàries persones vinculades als CDRs i van ser detingudes 6 pels cossos dels mossos d’esquadra per les accions i aldarulls del 30 de març i els que s’han anat produint del 2 al 8 de març. Tot això acusant-les de delictes de sedició, rebel·lió, malversació i ordre públic, i aplicant a una d’elles la llei anti-terrorista, fet que comporta el transport a madrid Madrit i tres dies incomunicada.


Davant d’aquesta escalada repressiva, des de l’Assemblea Llibertària de la UB Raval volem condemnar, un cop més, la persecució i la repressió de l’estat espanyol, que fa augmentar reiteradament el nombre de preses polítiques. Aquest cop han anat a un altre nivell: l’acusació és de terrorisme, una acusació feta a persones per a dur a terme accions de resistència pacífica com són els talls de carreteres o les “sentades”. Aquesta tàctica no és pas nova: és porta fent a Euskadi anys acusant a gent de terrorisme per fets tan pacífics com la tinença d’enganxines. No som les primeres i, si no fem res, tampoc serem les últimes.


Rebutgem rotundament també la campanya de criminalització dels CDRs, uns comitès que funcionen de manera assembleària, praxis que defensem ferventment. A més, creiem que és l’únic agent independentista que està defensant la república de veritat, amb un projecte popular i allunyat de l’autonomisme burgès de les institucions i partits que han volgut abanderar-se d’un moviment popular. Si un nucli així, format per barris i municipis que actua pacíficament i a mode de resistència, ha estat condemnat per terrorisme, qualsevol altra acció sindicalista pot ser condemnada de la mateixa manera.


És evident que tot això pretén tergiversar actes simbòlics i pacífics, no constitutius de cap delicte. Recordem que aquests estan emparats pel dret de reunió i manifestació i que, amb tot això, estem presenciant un nou intent, per part de l’estat espanyol, de dissuadir i desmobilitzar la població. Com a anarquistes, sempre ens posicionarem frontalment en contra de tota acció repressiva de l’estat i tota forma de dominació i opressió sobre la població.

Màxima solidaritat amb les represaliades: no aconseguiran acabar amb el poder popular!

Salut i anarquia!

#JoSócCDR

 

LA LLUITA CONTINUA

L’Assemblea Llibertària UB-Raval va néixer durant el curs 2012-2013, amb la voluntat de donar resposta a certes praxis en la militància amb què ens topávem quotidianament a la nostra facultat. L’afirmació “educació pública i de qualitat” se’ns presentava inacabada i pensàvem que a llarg termini no satisfeia les expectatives d’una societat lliure d’opressió, evidenciant així la necessitat de crear un discurs i unes pràctiques llibertàries entre les estudiants. D’ençà hem participat activament al moviment estudiantil: vagues, okupacions, xerrades, conferències, formacions, etc. Durant el curso 2016-2017 degut a una manca de traspàs generacional a l’assemblea, símptoma de l’època de desmobilització que patia el moviment estudiantil, vam decidir crear la GEFA (Grup Estudiantil de Formació Anarquista), un espai de formació i estudi de les idees llibertàries que l’any seguent va donar pas a una assemblea regenerada i amb noves integrants formades i motivades.
Un dels projectes més importants que hem dut a terme va ser l’okupació de la REA (Residència d’Estudiants Autogestionada) que, malgrat sobreviure de forma activa quasi dos anys, lamentablement va ser desallotjada aquest gener pel govern de Barcelona en Comú.
A la nostra vida com assemblea ens hem organitzat autònomament però també hem estat federades a la FEA (Federació d’Estudiants Anarquistes), organització que agrupava assemblees estudiantils de Catalunya i a la FAC (Federació Anaquista de Catalunya).
Després de la dissolució de la FEA i la ssortida de la FAC hem pres la decisión
de passar a formar part de la FEL ja que pensem que la manera de combatre els abusos del sistema educatiu actual és a través de la organització i la solidaritat. Igualment creiem que sense una estratègia comú no podem lluitar contra el capitalisme, el cisheteropatriarcat i tots aquells sistemes de dominació que ens atravesen d’una o altra manera.
És per tot això que estem contentes i il•lusionades d’ingresar a la FEL!

Salut i anarquia!

 

 

 

Posicionament de l’Assemblea Llibertària UB-Raval envers l’1-O

Com a Assemblea Llibertària de la UB-Raval, com a estudiants i com a individus que pateixen la repressió de l’estat, ens posicionem a favor del referèndum convocat per l’1 d’octubre i rebutgem la campanya repressiva que ha empès l’estat espanyol per evitar-lo.
Els referèndums són una forma de fer efectiva la decisió directa de moltes persones sobre aspectes concrets i com a tal entenem que són una forma de poder popular. Tot i que aquest referèndum estigui organitzat pel Govern entenem que respon a una necessitat real de gran part de la classe treballadora catalana. Critiquem els marges imposats a la pregunta que la limita a escollir a quin estat es vol viure.
Creiem que la independència nacional i social comporta no dependre de cap estat, entitat financera o empresa privada i es construeix des de baix de forma horitzontal i creant mecanismes per a decidir en tots els aspectes de la vida.
Defensarem sempre l’exercici del dret a l’autodeterminació i creiem que és necessari per l’autogestió i autoorganització del poble català que ens ha de permetre establir les bases d’una societat lliure de tot Estat opressor, lliure del sistemacapitalista i patriarcal que ens sotmet i ens explota.
A partir de les seves últimes actuacions repressives l’estat espanyol ha posat en evidència, en un context en el qual s’ha sentit amenaçat, la seva naturalesa autoritària i violenta que resulta un tret característic de l’essència i la manera d’actuar de qualsevol estat. Així, sabem que, sigui on sigui i com sigui, l’estat és una eina repressiva i les seves institucions són les encarregades de defensar l’autoritat de les unes sobre les altres. Desconfiem de la creació d’un nou estat que no suposi un trencament d’arrel amb el sistema capitalista i patriarcal que ens condemna a una vida de misèria.
Nosaltres volem la destitució del poder actual i un procés de participació col·lectiva al qual poguem decidir sobre tots els aspectes de la vida creant organismes horitzontals i assemblearis que permetin l’emancipació real del poble

 de Catalunya.

El canvi està en la lluita. La lluita està al carrer.
Cap Estat ens farà lliures!

Ens veiem als carrers!

Maig d’activitats a la UB-ella

La UB-ella és un espai ocupat i autogestionat que es troba dins de l’edifici de la UB-Raval, al Carrer Montalegre número 6, al pis -1 al final del bar.

Ara us passem el calendari:

-Divendres 5, cinefòrum + música.

-Divendres 12,  xerrada DES DE FERRER I GUÀRDIA A LES ESCOLES LLIURES, l’escola presó i el panòptic. (a càrrer del Grup Estudiantil de Formació Anarquista, GEFA)

-Divendres 19, actuacions musicals.

-Divendres 26, FIRA VEGANA PROACTIVA.

TOTES LES ACTIVITATS APARTIR DE LAS 18h.

ENTRADA PER LA FACULTAT DE GEOGRAFIA, HISTÒRIA I FILOSOFIA.

[8 de març] La revolució serà feminista o no serà!

Via: Assemblea de Facultats UB-Raval.

[8 de març] La revolució serà feminista o no serà!

Avui a les 14h les estudiants de la UB Raval ens hem reunit al porxo per tenyir de lila la facultat! Estem fartes de l’opressió patriarcal que oprimeix les nostres vides, estem fartes de ser invisibilitzades, maltractades i sotmeses, estem fartes de que el capitalisme i el patriarcat guiïn les nostres vides!

Patriarcat i capital, aliança criminal!

8 de març a UB-Raval. Via: Assemblea de Facultats de la UB-Raval.

[8M, Dia de la Dona Treballadora] Patriarcat i capital, aliança criminal!

Com a dones estem triplement oprimides, explotades pel capitalisme i pel patriarcat, per aquest motiu parlem de feminització de la pobresa ja que les dones som qui ens trobem en un estat de precarietat més elevat, les dones són qui han de conciliar el treball de cures amb la jornada laboral, subordinant a més, el seu sou al de l’home dins l’economia familiar.

Per aquest motiu, avui més que mai, davant la cara més ferotge del capitalisme, defensem un 8 de març més combatiu.