Acerca de assembleallibertariaubraval

Fa uns mesos que a l’Assemblea Llibertària UB Raval hem estat reflexionant sobre la universitat i l’educació, observant que el moviment estudiantil esdevé cíclic i inconstant: de vegades efervescent, de vegades latent; en definitiva, lluites periòdiques a les què solen succeir èpoques de desànim generalitzat, malgrat que les raons per les quals lluitem no deixen de fer-se més evidents. Ens adonem que aquest moviment, difús al temps i l’espai, sol tenir un caràcter defensiu: adopta estratègies en les quals els mitjans esdevenen finalitats, que busquen aturar mesures que van implantant-se any rere any, i que progressivament han anat desmantellant un òrgan que mai ha estat ni igualitari ni lliure d’interessos. Les consignes dels moviments estudiantils solen limitar-se a noves legislacions ( La L.O.M.C.E, l’Estratègia 2015 o el pla Bolonya) sense plantejar objectius a llarg termini. A l’Assemblea Llibertària hem vist la necessitat d’anar més enllà, tot qüestionant les bases sobre les quals s’edifica aquesta institució, que ha estat històricament excloent i al servei de classes dominants. Ens n’hem adonat que l’estat del benestar ha estat un miratge, que al seu torn inclou aquesta “universitat pública i de qualitat” a la que sovint recorrem simbòlicament. Veiem la necessitat de regir-nos per un altre model educatiu, creant noves estructures que siguin capaces de transformar una institució que queda lluny del que desitgem per la societat. L’objectiu principal d’aquesta assemblea serà, doncs, crear estructures en una universitat paral·lela, amb una doble funció, la de finalitat i la de mitjà: ■D’una banda, com a finalitat, que sigui un espai on el coneixement deixi d’estar sotmès a les estructures de poder, que es reforcen amb el control de l’accés a l’espai educatiu, als sabers i els valors que s’hi transmeten. ■I alhora, que el mateix objectiu esdevingui un mitjà per convertir la universitat elitista hegemònica en la universitat que volem. Som conscients de la recent privatització i la conseqüent elitització de la universitat pública, que es manifesta en pujades del preu de la matricula, precarització de la situació de les treballadores i òrgans de govern que perden qualsevol resta de caràcter democràtic. La implantació del model econòmic neoliberal és una realitat ineludible de la què en trobem evidència en tots els àmbits de la nostra vida. Per això, no podem concebre un canvi al context de la universitat sense un canvi social paral·lel. La nostra lluita en aquest sector ha d’anar unida necessàriament a una lluita social, en què totes nosaltres ens impliquem dintre del context local on vivim, ja sigui un barri, un lloc de treball, la universitat o el carrer. La universitat actual té dues cares: la de les “humanitats”, suposadament formadora de pensament crític, i la de les “ciències”, formadores de professionals (entesos com a persones que han de dur a terme una tasca concreta en un lloc de treball). La principal conseqüència d’això és que la universitat es converteix en un espai de producció de capital; i com que els nostres objectius són radicalment diferents, les metodologies d’aprenentatge també han de ser diferents. Per això, entenem que les sessions formatives no han de funcionar com a classes magistrals, és a dir, una persona “adoctrinant” que es dirigeix a oients carents de participació real. Creiem que hem de formar-nos entre totxs, donat que l’objectiu de la universitat no deu ser el d’atorgar un títol per a trobar un lloc de treball, sinó educar-secadascú en las seves inquietuds a fi de satisfer les ànsies de coneixement i poder col·laborar en la societat. Amb aquest objectiu, ens trobem cara a cara, per formar-nos i aprendre juntes, tant del passat com del present, rebutjant les jerarquies i els rols de dominació i posant en pràctica les formes d’organització que ens agradaria traslladar a la universitat en primera instància, per sumar forces i així transformar la societat. Assemblea Llibertària UB Raval

[Assemblees Ordinàries] Divendres a les 14:30h al Local d’Estudiants.

Després de la xerrada/assemblea de presentació comencen les assemblees ordinàries cada divendres a les 14:30 al Local d’Estudiants de la UB-Raval. De la xerrada de presentació ja van sorgir un munt d’idees, ara falta encaminar-les i seguir fent feina de manera constant.

Si vols més informació ens trobaràs els dimarts amb la distribuïdora de propaganda i venent cafè, esmorzars, …

 

Ens veiem a la lluita!

 

divendres ravalnou2

[Comunicat] Inici de curs: (Auto)Organitza’t!

Aprofitant les jornades d’acollida per les noves estudiants que organitza la Facultat, vam entrar i vam explicar com està el moviment estudiantil al Raval, i l’escrit que trobareu més avall va ser l’octaveta que vam repartir i que seguirem repartint aquests dies per la Universitat…

 

CRIDA de l’ASSEMBLEA LLIBERTÀRIA UB-RAVAL

a participar en la LLUITA ORGANITZADA

 

Aquí va el primer contacte del nou curs amb les estudiants de les Facultats de Geografia i Història i també de Filosofia.

Resulta ja evident la necessitat Sigue leyendo

Comencem el nou curs de lluita, donant vida a les grises parets de la universitat!

Un nou curs, una nova oportunitat per canviar aquest sistema educatiu que ens ofega i que ens porta a ser competitives entre nosaltres, a no pensar, a creure en el sistema avaluatiu de qualificacions,…

pancarta vermella moguda ciutatnou

Contra l’adoctrinament a la universitat, per l’adquisició de coneixement amb pensament crític.
Aprovar NO és aprendre

aprovar

gran

 

brujas

L’anarquia serà feminista o no serà!

 

Presentació de l’assemblea llibertària d’enguany [2014-2015]

És possible construir entre totes l’educació que

volem!

Aquest proper divendres 26 de Setembre tindrà lloc la presentació de l’assemblea llibertària. Serà a les 14.30h al local d’estudiants de la facultat de Geografia i Història i Filosofia i hi esteu totes convidades!!

presentacio

Com a participants d’aquesta assemblea remarquem la necessitat de crear un discurs i una pràctica llibertàries entre les estudiants, doncs l’afirmació “educació pública i de qualitat” s’ens presenta inacabada i a llarg termini no satisfà les expectatives d’una societat lliure d’opressions.

Així, ens basem en:


· la Pedagogia Llibertària: coneixement compartit, aprenentatge mutu, formes de valoració personal d’allò           après com els debats oberts, la lliure expressió, i evitar la jerarquia institucional on el professor és superior a l’estudiant.

· l’Autogestió: decisió consensuada entre alumnes, professors, PAS i PDI de la financiació, plans d’estudis, usos dels espais, preparació d’esmorzars i àpats vegans amb gestió cooperativa, etc.

Es presenta un curs molt intens en el que creiem que com a llibertàries hi podem aportar molt. És necessari crear un discurs propi perquè si no ens el creem nosaltres, ens el crearan.

Contra l’adoctrinament a la universitat, per l’adquisició de coneixement amb pensament crític.

 

cartell

LLOC: C/Montalegre nº6, Facultat de Geografia i Història i Filosofia, pis -1, al final de bar (Local d’Estudiants)

HORA: 14:30h

Cafés i esmorzars solidaris amb #EfecteCanVies

ravalpeudguerraEstàs estudiant i et ve de gust un café? Passeges pel centre de Karcelona i estàs buscant una terrasseta on digerir l’esmorzar?

No ho dubtis i passa’t pel porxo de la Facultat de Geografia i Història! Ens podreu trobar a partir de dilluns 2 de maig, i fins a nou avís, venent cafés per emportar solidaris amb #EfecteCanvies al mòdic preu de 50 cèntims, així com alguna pasteta vegana i/o fruita frescaaa!

La totalitat dels guanys seran destinats a les caixes de resistència per les més de 70 detingudes arran de les mobilitzacions en contra del desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Vies i contra la posterior militarització dels barris, així com per a l’adquisició de material i equipament amb l’objectiu comú #ReconstruïmCanVies.

NO PODRAN DESALLOTJAR LES NOSTRES IDEES!!

TOTES SOM CAN VIES! LA NOSTRA MILLRO ARMA, LA SOLIDARITAT!

UN DESALLOTJAMENT, MIL OKUPACIONS!

http://canvies.barrisants.org/

canvies

Assemblea Llibertària UB-Raval.

5* Terrorisme d’Estat: «Cas Scala» [cicle] RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA TRANSICIÓ.

Aquest proper dimecres us convidem a la última xerrada del cicle “Memòries sobre la transacció. De la dictadura a la monarquia parlamentària”: Terrorisme d’Estat i el Cas Scala. En aquest cas tindrem com a ponent a un dels imputats en aquesta trama policial, en Xavier Cañadas, escriptor del llibre «Caso Scala: terrorismo de Estado y algo más», d’entre altres.

La xerrada tindrà lloc el dimecres 14, a les 18h a l’Aula 222 de la Facultat de Geografia, Història i Filosofia de la UB (C/Montalegre nº6).

A continuació adjuntem el cartell.

XerrdadaUs hi esperem!

Perquè la llibertat no sigui només un desig!

Nuestra revolución no está lejos de la revolución anarquista y de la feminista. Yo misma estoy convencida de que las fuerzas feministas y anarquistas jugarán un papel importante en la construcción de una nueva sociedad. Nuestra ideología anticapitalista, antiimperialista, antipatriarcal, contra toda forma de dominación es algo similar al anarquismo. No todas aquellas personas que llegan a la guerrilla son automáticamente personas libres. Es una lucha dentro de esta revolución. La conciencia de ésto la hemos ganado también con esta revolución

Jinda Baran

Us volem convidar a totes-tots al cicle de xerrades anomenat: perquè la llibertat no sigui només un desig! Organitzacions autònomes de dones i lluites al Kurdistan, a càrrec de dues companyes del moviment de dones kurd.

Ens animem a aquest repte pel desig de conèixer-aprendre-intercanviar pràctiques amb aquestes companyes que porten a l’esquena tants anys de lluita autònoma. Una lluita que parteix de la idea de l’autodefensa legitima com a motor i que ha de fer front al fantasma de l’acusació de terrorisme, la repressió, l’exili polític i l’assassinat dels seus membres. Volem recordar a les tres companyes Sakine Cansız, Fidan Doğan i Leyla Şaylemez assassinades a París el gener del 2013 i a tantes altres mortes pels atacs aeris turcs o de l’exèrcit iraní…

Ens apropem a elles des de diverses coordenades, per una banda, el context actual socio-polític que estem vivint a “Catalunya” on els nacionalismes i els independentismes estan creant discurs -apropiant-se de lluites que no són seves- i pactant unes propostes en les quals ens volen portar cap a una delimitació estatal, acompanyada d’un parlamentarisme, cal puntualitzar, descafeïnat… Aquelles que no volem més fronteres ni més delimitacions-limitacions a les nostres vides, ni discursos nacionalistes ni neocatalanismes que no volen dir-se nacionalistes, ni parlamentarismes, veiem en el procés kurd, una fita molt interessant d’aprenentatge de com es passa de tenir una proposta marxista-leninista de creació de delimitacions territorials anomenades Estat a desenvolupar una pròpia proposta política on es rebutgen aquestes premisses.
En segon terme assenyalar, com aquesta lluita, és una guerra, en paraules d’elles, una autodefensa legítima, on les formes de resistència que parteixen del sentiment-treball de comunitat i desde la comunitat són diverses i clares, des d’un procés de clandestinitat amb una guerrilla a les muntanyes, teixits socials de resistència urbana i comunitaris rurals, teixits de suport internacional, comunitat en resistència a l’exili i fer front a l’empresonament i assassinats polítics amb el fantasma de l’acusació d’organització terrorista a escala mundial. En aquest punt és on veiem un altre aprenantatge, com es pot dur a terme aquesta agitació i resistència assumint-fent front- convivint amb la repressió.
I per acabar, un dels factors que no ens deixen indiferents és com aquest moviment ha pogut desenvolupar sensibilitat per les diferents lluites i englobar-les sense que cap sigui menys important, parcial o secundària i és aquí quan hem de parlar del moviment de dones kurd… I llavors, ens ve un somriure de complicitat cap aquestes companyes, quan veiem les seves fotos a les muntanyes, quan llegim els seus missatges, els seus aprenantges, les seves dificultats, la seva lluita per la resistència, per crear un nou llenguatge i pràctica fruit de les seves passes i vivències… 

Perquè el que elles estan visquent no és cap broma, no és cap bogeria de joventut, no és una moda passatgera, és un compromís amb la llibertat, és un mirar de front la possible mort en combat, assassinat polític o la presó, és assumir la legítima defensa des d’un punt de vista de dones combatives amb tot un treball reflexiu i pràctica antipatriarcal, assumint que la reflexió i formació intel·lectual és necessària però que si no va acompanyada d’una pràctica, es queda en un no res… I és per això que volem parlar amb elles, tot i les diferències que hi puguem tenir, tot i els diferents codis, tot i que segurament hi hagi desavinences, perquè veiem en la seva lluita un reflex de la nostra, per aprendre- per debatre -per tenir noves perspectives. No volem que sigui una xerrada més entre les tantes ofertes que generem perquè seria una falta de respecte cap a aquestes companyes que es juguen la vida en gairebé cada acte de la seva existència…

La guerrilla significa, liberarse de todas las influencias de la modernidad capitalista y llevar una vida comunal, una vida cerca de la naturaleza. Aquí juegan los valores ideales: en el sistema capitalista se manipulan los pensamientos y sentimientos. En las montañas se reconsideran estos sentimientos y pensamientos manipulados y se les impone un nuevo significado. Aquí todo tiene su propio significado y su propia belleza: el aire, el agua, las flores, los árboles, los animales y también las mujeres y los hombres
eine kampferin bei der Pressestelle der YJA Star

Algunes notes sobre elles:

Que significa una vida lliure? Com pot construir-se una societat, alliberada de la qüestió de gènere, democràtica i ecològica? Com podem viure nosaltres lliures com a dones?
Aquestes són les qüestions claus que ocupen a les lluitadores en el moviment kurd.
Elles ens expliquen que en la història de les revolucions i de les lluites d’alliberació han après que la qüestió de l’alliberació de la dona no pot ser una contradicció de segon grau…
Perquè la llibertat no sigui només un desig” han creat a les muntanyes de Kurdistan, allà on neix i a on té el seu epicentre la lluita – més enllà de la influència d’estructures estatals i capitalistes – un sistema autònom d’organització de dones.
Totes tenen biografies molt diferents i han realitzat diferents activitats en diversos camps, però totes parlen amb les seves pròpies paraules de l’intent de crear “la llibertat aquí i ara” encara que saben que la llibertat és un fet que encara està molt lluny i que cal arribar” Encara que de vegades les condicions de les muntanyes siguin difícils també estan convençudes de què les muntanyes porten elements alliberadors.

El 1993 les dones es van organitzar pel seu compte dins de la guerrilla kurda.
Des del 2005 s’organitza i coordina el moviment de dones a les muntanyes i a la societat, a les 4 parts de Kurdistan, allà on viuen les dones kurdes a l’exili, per mitjà del consell general de dones (KJB)
El Consell de dones, és un òrgan autònom que parteix dels principis de l’alliberació de la dona i del confederalisme democràtic, que forma part de l’ Associació dels municipis de Kurdistan, KCK
Com a militants del moviment, s’organitzen en el Partit de l’alliberació de la dona de Kurdistan (PAJK) que engloba tot el treball de formació, tant a Acadèmies com a Escoles, espai d’aprenentatge conjunt i mutu, on totes són alumnes i professores a la vegada., des d’on es reflexiona conjuntament sobre pràctiques i on poder desenvolupar noves perspectives.
Dins del camp polític i social, estàn els consells de dones de pobles i ciutats anomenats:Asociacions de Dones Lliures YJA,
Les dones de la guerrilla s’han unit en les Unitats de Dones Lliures Star, que representen les forces legítimes d’autodefensa de les dones, les YJA Star, realitzant accions pel seu compte, bé responent a atacs i lluitant contra objectius de l’exèrcit turc o contra estructures de prostitució forçada i tràfic de dones, que l’Estat turc intenta introduir en les ciutats kurdes com a medi per combatre la resistència.
A més, les més joves estan organitzades també de forma autònoma dins de les Dones Joves, Universitàries i Escolars.

Les seves paraules:

Por supuesto tenemos todas ideales de libertad con los que nos hemos puesto en camino (…) A menudo es así que la cuenta que tú has hecho en tu cocina, no funciona cuando vas a comprar a la ciudad. Este es un viejo refrán. (…) Una y otra vez surgen cosas donde notamos que no es posible poner en la práctica aquello tal y como nos lo habíamos imaginado. Por eso nos tenemos que confrontar con ello una y otra vez.

Hevala Hacer, an einem Schulungsort der YJA

Yo veo a las YJA STAR como una actitud, que ha sido peleada para la lucha de libertad de las mujeres en el mundo. 10 % de la lucha, es contra el enemigo claro

10% ha sido apañarse con las dificultades de la naturaleza

20% contra la recaída del hombre hacia sus esquemas anteriores, con las que hemos chocado en nuestro propio moviemiento.

El porcentaje restante son la lucha contra nuestras propias dependencias.

Hevala Safak, Zeynep-Kinaci-Akademie

Una vez más quiero subrayar, para que llegue tb a las mujere en Europa y a las mujeres en otras partes del mundo, que la organización de las YJA-STAR no es una organización de un ejército que quiere poseer ciertas cosas o que quiere anexionar o requisar algo, sino que se trata de garantizar la fuerza de autodefensa de las mujeres para poder así asegurar la lucha en otros campos políticos, otros campos sociales. El principio de la autodefensa legítima tiene validez para todo el HRK pero también especialmente para la fuerza de defensa de las mujeres…

Hevala Safak, Zeynep-Kinaci-Akademie

Esto es algo que sólo han conseguido pocos ejemplos en la historia. Ha surgido una sociedad de mujeres que está organizada.

Si hablamos de las YJA STAR, algo deben saber las mujeres, somos en primer lugar una fuerza ideológica, con una filosofía para una vida libre.Nuestra estrategia se enfoca a organizar una vida libre en igualdad, con los mismos derechos y con la propia identidad.

Hevala Çiçek, Zeynep- Kinaci-Akademie

Des de l’Assemblea Llibertària UB-Raval ens plau convidar-vos a la xerrada que es realitzarà el 27 de Maig des de les 16h fins les 20h (amb un descans cap a la meitat), a càrrec de les Organitzacions Lliures Autònomes de Dones i Lluites en Kurdistán. Aquesta tindrà lloc a l’Aula 222 de la Facultat de Geografia i Historia de la UB (C/Montalegre nº6).

Cartell xerrada Ass. Llib. UB-Raval

També cal dir que la xerrada està enmarcada en una gira que fan aquestes organitzacions per tota Catalunya (a continuació adjuntem un cartell amb totes les que s’han organitzat).

Cartell amb totes les xerrades a Catalunya

Ens veiem el dia 27!

4* Per què diuen Memòria si volen dir Oblit? [cicle] RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA TRANSICIÓ

4ª Xerrada-Debat dins el Cicle «Memòries sobre la transacció. De la dictadura a la monarquia parlamentària»:

Per què li diuen Memòria quan volen dir Oblit?
Problemàtiques entorn la descoberta de les grans mentides de la Història Oficial.

Amb la col.laboració del Grup de Treball sobre Memòria Històrica de la CNT
Dilluns 28 a les 18h de la tarda a l’aula 222

 

Captura de pantalla 2014-04-26 a las 12.50.30

Comunicat de solidaritat amb les últimes companyes repressaliades a Galiza

Des de l’Assemblea Llibertària d’UB Raval volem mostrar tot el nostre suport i solidaritat amb les companyes galegues repressaliades amb motiu de la darrera vaga estudiantil a Galiza el passat 5 d’abril.

La repressió que està patint el col·lectiu estudiantil arreu de l’estat espanyol en els darrers temps evidencia l’avenç d’un sistema dictatorial que intenta silenciar les veus de la dissidència. Les estudiants, en gairebé la totalitat de ciutats, sortim al carrer i ens organitzem per exigir que s’aturin els processos d’elitització, de privatització, de mercantilització del coneixement i d’instrumentalització de l’educació com aparell d’adoctrinament i ideologització de l’estat. Sigue leyendo

Zumos y un tupper de hummus

Risas, bromas, conspiraciones políticas, confesiones trasnochadas y un humus que nadie sabe muy bien de donde ha salido pero que todos comemos con avidez. Las noches de fiesta suelen producir momentos de jolgorio y de soñar, soñar como quemaríamos aquella comisaría o como dominaríamos el mundo. Y el 36… sí, el 36 siempre esta ahí, pero no vivimos del recuerdo, vivimos del imaginario de una memoria muerta.  Pero quiero hablar del ahora, del inexorable fracaso en fracaso en que se ha convertido nuestra lucha. Un fracaso constante casi rutinario. La victoria ya no es resistir, es levantarse apaleado del suelo y ofrecer nuevamente oposición. Una oposición sin objetivos ni estrategia, un impulso eléctrico que nos empuja a luchar o a intentarlo. Soy consciente de que mi vida será un continuo fracaso, que la lucha me traerá más problemas que soluciones y que jamás llegaré a ver una revolución, quizás con suerte alguna revuelta. Y como yo, la gran mayoría de revolucionarios. Ya no es la lucha contra el Capital y el Estado es una lucha contra tu coherencia y la elección del camino fácil: rendirme, dejarlo todo, irme a otro país a trabajar y tener en mi currículo una juventud rebelde. Y me iría mejor así, no curraría en kafetas cuando las piernas y la mente ya no me responden, no me expondría a ser aporreado o detenido, no estaría echo polvo el día de mi cumpleaños por ver como el movimiento estudiantil es destruido y no madrugaría un día de huelga e incluso ahora podría tener trabajo. Sí, ya no sería “el sindicalista” o “el rojo”. Pero otra vez no, no puedo hacerlo, no puedo abandonar, ni rendirme, aunque mi lucha sea anecdótica y nunca figure ni en el pie de pagina de un libro de historia local, debo continuar. Será la conciencia o quizás no pero  “de fracaso en fracaso hasta la derrota final” sería el epitafio de mi tumba si ahora no tuviera tan sólo veintitrés años.

Mis compañeros suelen decir que mis textos son pesimistas y tienen razón: soy ateo, no creo en Dios, el karma o la Revolución Social. No aspiro a vivir el comunismo libertario porque no creo que lleguemos a ser capaces para lograrlo. ¿Y por qué no lo dejas? Me preguntan. Y lo que  jamás contesto es que si no lo dejo es por ellos y ellas, por mis compañerxs, los que me rodean cada día, con los que discuto y me enfado, incluso por aquellos que no son de ideología ácrata pero caminan a mi lado, por ellxs también. Porque vivir la anarquía no es  una meta para vivir sino un medio y sólo lo consigo cuando estoy con mis compañerxs. Cuando estamos en una casa perdida en el monte, en el bar, en una asamblea tediosa,  rodeado de capuchas negras, cocinando para una kafeta,  o bebiendo zumos mientras la gente nos mira de forma extraña . La anarquía como la felicidad es para mi un estado, un período breve pero placentero, una chispa que enciende las cenizas de mi interior y que sólo con mis compañerxs soy capaz de sentir. Y por ello, y por ellxs mis compañerxs, continuaré levantándome del suelo tras cada golpe y luchando hasta la derrota final.