Acerca de assembleallibertariaubraval

Fa uns mesos que a l’Assemblea Llibertària UB Raval hem estat reflexionant sobre la universitat i l’educació, observant que el moviment estudiantil esdevé cíclic i inconstant: de vegades efervescent, de vegades latent; en definitiva, lluites periòdiques a les què solen succeir èpoques de desànim generalitzat, malgrat que les raons per les quals lluitem no deixen de fer-se més evidents. Ens adonem que aquest moviment, difús al temps i l’espai, sol tenir un caràcter defensiu: adopta estratègies en les quals els mitjans esdevenen finalitats, que busquen aturar mesures que van implantant-se any rere any, i que progressivament han anat desmantellant un òrgan que mai ha estat ni igualitari ni lliure d’interessos. Les consignes dels moviments estudiantils solen limitar-se a noves legislacions ( La L.O.M.C.E, l’Estratègia 2015 o el pla Bolonya) sense plantejar objectius a llarg termini. A l’Assemblea Llibertària hem vist la necessitat d’anar més enllà, tot qüestionant les bases sobre les quals s’edifica aquesta institució, que ha estat històricament excloent i al servei de classes dominants. Ens n’hem adonat que l’estat del benestar ha estat un miratge, que al seu torn inclou aquesta “universitat pública i de qualitat” a la que sovint recorrem simbòlicament. Veiem la necessitat de regir-nos per un altre model educatiu, creant noves estructures que siguin capaces de transformar una institució que queda lluny del que desitgem per la societat. L’objectiu principal d’aquesta assemblea serà, doncs, crear estructures en una universitat paral·lela, amb una doble funció, la de finalitat i la de mitjà: ■D’una banda, com a finalitat, que sigui un espai on el coneixement deixi d’estar sotmès a les estructures de poder, que es reforcen amb el control de l’accés a l’espai educatiu, als sabers i els valors que s’hi transmeten. ■I alhora, que el mateix objectiu esdevingui un mitjà per convertir la universitat elitista hegemònica en la universitat que volem. Som conscients de la recent privatització i la conseqüent elitització de la universitat pública, que es manifesta en pujades del preu de la matricula, precarització de la situació de les treballadores i òrgans de govern que perden qualsevol resta de caràcter democràtic. La implantació del model econòmic neoliberal és una realitat ineludible de la què en trobem evidència en tots els àmbits de la nostra vida. Per això, no podem concebre un canvi al context de la universitat sense un canvi social paral·lel. La nostra lluita en aquest sector ha d’anar unida necessàriament a una lluita social, en què totes nosaltres ens impliquem dintre del context local on vivim, ja sigui un barri, un lloc de treball, la universitat o el carrer. La universitat actual té dues cares: la de les “humanitats”, suposadament formadora de pensament crític, i la de les “ciències”, formadores de professionals (entesos com a persones que han de dur a terme una tasca concreta en un lloc de treball). La principal conseqüència d’això és que la universitat es converteix en un espai de producció de capital; i com que els nostres objectius són radicalment diferents, les metodologies d’aprenentatge també han de ser diferents. Per això, entenem que les sessions formatives no han de funcionar com a classes magistrals, és a dir, una persona “adoctrinant” que es dirigeix a oients carents de participació real. Creiem que hem de formar-nos entre totxs, donat que l’objectiu de la universitat no deu ser el d’atorgar un títol per a trobar un lloc de treball, sinó educar-secadascú en las seves inquietuds a fi de satisfer les ànsies de coneixement i poder col·laborar en la societat. Amb aquest objectiu, ens trobem cara a cara, per formar-nos i aprendre juntes, tant del passat com del present, rebutjant les jerarquies i els rols de dominació i posant en pràctica les formes d’organització que ens agradaria traslladar a la universitat en primera instància, per sumar forces i així transformar la societat. Assemblea Llibertària UB Raval

[UB-Raval] Xerrada Antirepressiva: «Stop Represión: 14N Logroño.»

Unes companyes de CNT Logroño (La Rioja) ens posaran al dia de la repressió que estan vivint arrel del 14-N.

La xerrada girarà entorn del seu cas concret, però ens servirà per fer pal·lès que la repressió està a l’ordre del dia, i que els moviments socials en són la principal víctima, i en especial els col·lectius llibertaris.

Prou repressió. Solidaritat activa.

Organitza: CNT-AIT Badalona i Assemblea Llibertària UB-Raval.
Lloc: Lokal d’Estudiants de la UB-Raval.

 

stoprepresion

Xerrada-debat sobre l’assassinat d’Agustín Rueda

Memòries de la transacció democràtica i la repressió postfranquista

Aquest dissabte 9 de novembre a les 19h al CSO La Otra Carboneria, xerrada-debat sobre la mort d’Agustín Rueda, llibertari assassinat a la presó. 35 anys després, recabem la memòria històrica!

NI OBLIT NI PERDÓ!

agustinbueno

Ponents:

Maria Rueda, germana.

Manel Tirado, amic.

Juan Pedro, col·lectiu Amics d’Agustín Rueda.

Andrés Grima, company de cel·la.

Joni D., autor de «Grups autònoms: una crònica armada de la transició democràtica».

Hi haurà sopador vegà i musiqueta fins les 2:00h. Us esperem.

Engeguem motors

cartell

Comencem el curs 2013-2014 amb més força!

Volem combatir l’actual sistema educatiu, que domestica i empresona els interessos individuals i la seva exploració.

LA UNIVERSITAT ÉS UN NIU DE MÀQUINES.

Assemblea tots els divendres a les 14 h, al Local d’Estudiants de la Ub-Raval.

Kafeta Antirrepre Divendres 28 de juny

Des de la Coordinadora Llibertària Universitària organitzem una Kafeta a Can Vies (C/Jocs Florals, 42) per l’autogestió de les Assemblees integrants i per la creació d’una caixa de resistència conjunta.

Començarem a les 19h amb una xerrada-debat sobre el moviment anarquista a ditnre de les institucions i seguirem amb dos cantautors i més musiqueta.

Tindrem birres artesanes i sopador vegà.

Anima’t!

1048389_10200960869295405_858353972_o

Prou repressió!, llibertat per les detingudes a Mèxic el 10 de Juny del 2013.

2013 2

Arran dels fets ocorreguts el dia 10 de juny del 2013 a Mèxic volem fer arribar tot el nostre caliu a les companyes detingudes a la manifestació i volem denunciar com l’aparell repressiu de l’Estat està jugant un paper molt poderós.

Cal recordar que el dia 10 de juny d’ara fa 42 anys (1971) es van produir els fets coneguts actualment com ‘El Halconazo’ -la Massacra del Dijous de Corpus o la Massacra de Corpus Christi- (per la participació d’un grup paramilitar conegut amb aquest nom),en els quals es va reprimir violentament una manifestació estudiantil en suport als estudiants de Monterrey, per un grup paramilitar al servei de l’Estat anomenat “Els Falcons” (‘Los Halcones’). El president, Luis Echeverría Álvarez, es va deslligar dels fets, però mai va aclarir la situació que va ser sempre negada oficialment. Dels fets sagnants ningú se’n va responsabilitzar, i molt menys va ser tractat el cas davant de la justícia.

1971.

(10 de Juny del 1971)

…I ara sembla que la història es repeteixi de vell nou…

2013

2013 1

2013 3

2013 4

(10 de Juny del 2013)

Us adjuntem el comunicat que la COORDINADORA ESTUDIANTIL ANARQUISTA ha emès per donar una resposta a aquests fets.

“Si bien la lucha y las demostraciones de fuerza en las calles no se deben dejar de lado como legitimas acciones de movilizarse, debemos autocríticamente buscar métodos de seguridad en redes de solidaridad, para realmente hacer frente a las dinámicas de los dominantes”.

“Al Pueblo Trabajador
A la juventud trabajadora
A las organizaciones civiles

El contexto político en el que nos vemos inmersos, en el cual el reagrupamiento de las fuerzas del partido oficial junto con la alineación con las politicas neoliberales del ejecutivo, así como las mal llamadas “reformas estructurales” hacen de la represión una necesidad para la clase dominante y una cotidianidad para las clases trabajadoras. Ambos son actitudes y habitus a combatir, tanto el miedo como la asimilación son nocivas para la clase trabajadora y su camino a la emancipación.
La criminalización de la protesta social en general, -así como los señalamientos directos sobre el ideario anarquista- son parte de estos intentos por imprimir el miedo en los corazones de lxs trabajadorxs, pero aun observamos nucleos irreductibles, espacios organizativos, puños en alto, actores que no se inmutan.

Los hechos de ayer 10 de junio en la marcha del memorial y exigencia de justicia por la matanza de 1971, demuestran la dinámica hacia la conformación del Estado policiaco que pretende la clase dominante, para hacer de la represión además de legal, legitima -lección que les ha dejado el 10 de junio del 71-; obligándonos a buscar formas distintas, innovadoras y en verdad revolucionarias de acción, así como a cerrar filas y hacer de la solidaridad una consigna del día con día. Las provocaciones por parte del Estado y sus órganos represivos se hacen evidentes y agudizan su capacidad de acción, poco importándoles la vida e integridad de quienes reprimen, y nos lo han vuelto a demostrar.

Sabemos, denunciamos y desdeñamos que los medios en su papel de formadores de consensos para los intereses de la clase dominante, no dejaran su campaña mediática contra el ideario anarquista, que lejos están de entender y no les interesa más que para engrosar sus notas y vender amarillismo y nota roja, haciendo de la vida una telenovela con tintes de Hollywood. Asi como hacemos el llamado a las organizaciones que reivindican la protesta social a no dejar de denunciar estas actividades que si bien son hasta ahora, directa y formalmente contra el sector anarquista/libertario pronto harán de todxs el chivo expiatorio que buscan, facilitando la tarea de represión al Estado, intentan dejarnos sin capacidad de respuesta ante la represión mediante la opinión pública ardua es nuestra tarea contra informativa y escuchen bien, que no jugaremos ningún papel en su farsa por más que nos pretendan dar el rol de villanos.

Si bien la lucha y las demostraciones de fuerza en las calles no se deben dejar de lado como legitimas acciones de movilizarse, debemos autocríticamente buscar métodos de seguridad en redes de solidaridad, para realmente hacer frente a las dinámicas de los dominantes.

La solidaridad directa es un precepto que en todo momento hemos seguido, en algunas ocasiones mediáticamente, en otros de forma más personal, dependiendo del caso y la decisión de lxs compañeros que sufren el proceso legal junto a sus familiares. Jamás hemos hecho deslindes sobre compañerxs que no compartan nuestro ideario o formas de acción, a diferencia de muchas otras organizaciones que en repetidas ocasiones han dejado solxs a nuestrxs compañerxs en situaciones similares, nos parece que esto es jugar en la dinámica de los dominantes en la búsqueda y fabricación de culpables e inocentes, construyendo el acostumbramiento de la represión, y permite ver intereses particulares y la asimilación de una cultura política paradigmática y corporativa.

Por lo tanto, exigimos la liberación de TODXS y cada unx de lxs compañerxs detenidos el día de ayer después del enfrentamiento provocado por las agencias de represión capitalinas.

• Alma Simón
• Andrés Pérez Tañeda
• Carlos Esteban Jiménez Martínez
• Carlos Vásquez Martínez
• Diego Mora
• Diego Rodríguez Lara
• Cuauhtémoc Mancera Villar
• Edgar Gonzalo Arredondo González
• Eréndira Allier Ferreira
• Erick Navarro estrada
• Freddy Rosette
• Gabriela Hernández
• Jesús Daniel Navarrete
• Jesús Pegueros Briseños
• Jesús Tejeda Hernández
• José Alejandro Velásquez
• José Eduardo Martínez Ortega
• Josef Jragstfiath
• Juan Esteban Barreda Martínez
• Juan Martin Arancibia
• Luis Ángel Lara Silvestre
• Luis Barreda
• Nancy Cornejo Cazares
• Nayar Alejandro Osorio Cruz
• Raúl Antonio González
• Rodrigo Romero
• Sergio Abraham Méndez Moissen

Así como también hacemos responsable a Miguel Ángel Mancera (jefe de gobierno del DF), Rodolfo Fernando Ríos Garza (titular de la PDJ-DF), Jesús Rodríguez Almeida (secretario de seguridad pública) junto con toda su línea de mando por los enfrentamientos del día de ayer, y sobre todo por la integridad de lxs compañerxs a quienes han causado lesiones y han tratado con vejaciones.

¡Libertad a todxs lxs detenidos!

¡Alto a la criminalización de la protesta!

¡Ojo por ojo, diente por diente, puño de acero si tocas a mi gente!

-Combativamente-

COORDINADORA ESTUDIANTIL ANARQUISTA”.

No esteu soles. Solidaritat com a camí a la llibertat.

Mort a l’Estat.

Assemblea Llibertària UB-Raval.

CONTRA L’OFENSIVA ESTATAL, TOT EL NOSTRE SUPORT A TURQUIA

L’Estat Turc ja ha deixat de portar la seva careta de país ‘democràtic’, i ara obre els seus braços a la repressió visible, a la opressió palpable, a l’empresonament indiscriminat, a la tortura…

En els nombrosos confrontaments que, durant aquestes darreres setmanes, s’han viscut a Turquia, hem vist com milers de persones han estat detingudes, ferides o assassinades. Aquesta ha estat la resposta d’un Estat que ha decidit frenar així la gran mobilització popular antigovernamental que ha omplert les ciutats turques.

Turquia

La repressió ha anat augmentant de grau de forma desmesurada, el seu objectiu era constantment atacar l’epicentre de totes les protestes, encarant la seva ofensiva contra el Taksim Gezi Park (Plaça Taksim i Gezi Park). Tal i com va avisar el primer ministre Recep Tayyip Erdogan -islamista moderat d’AKP- “…si demà -15/06- no està buit [el parc], les forces de seguretat el buidaran. Aquest Estat no es la vostre joguina”. I així ho van fer. Van desallotjar el Parc, utilitzant gasos i canons d’aigua amb àcid sota la consigna: “Hem de tornar el Parc al poble, i no ha d’estar en mans de grups il·legals”.

Es van pensar que sembrant la por recollirien el silenci, però no va ser així. A les poques hores lxs manifestants es van tornar a posar en marxa i van tornar a haver-hi les primeres confrontacions entre els ‘polis’ i lxs últimxs resistents davant d’aquest atac feixista que ve des de l’Estat opressor i es fonamenta en el terror policial.

Els seus canons d’aigua no han pogut apagar el foc que porten dins del seu cor i que les crida a la revolució i a la lluita. Contra la ofensiva repressiva de l’Estat opressor, contra la violència policial i contra el capital, resistim.

MORT A L’ESTAT I QUE VISQUI L’ANARQUIA!

Informació:
http://gazetegezipostasi.blogspot.com.es/
http://occupygezipics.tumblr.com/
http://geziradyo.org/

Assemblea Llibertària UB-Raval.

Comunicat antifeixista: «Feixistes assassins, Estat còmplice».

El dimecres 5 de juny, Clément Méric, estudiant universitari i militant del moviment antifeixista, va morir d’un cop al cap després de sofrir un atac per part de feixistes a París. Com a estudiants llibertaris, volem manifestar tot el nostre recolzament alxs seuxs companyxs i familiars.

Aquest assassinat no és quelcom aïllat, i tampoc una terrible conseqüència de la “guerra entre els extrems”. Una cop més, l’extrema dreta actua còmoda i impunement sota la complicitat per part de les institucions econòmiques i polítiques. Aquests grups no sorgeixen del no-res, sinó que són la conseqüència d’un discurs alimentat per l’Estat (immigració, terrorisme, islamofòbia…) i que tant beneficia el capitalisme, especialment a l’actual context d’augment de la misèria. És per això que no ens ha d’estranyar que contínuament es permeti prosperar a grups feixistes i es reprimeixi el moviment antifeixista i anticapitalista.

En aquest sentit, la lluita contra l’autoritat i el capital no pot, en cap cas, anar aïllada de la lluita antifeixista, ni viceversa. Així mateix, no podem mirar cap un altre costat ni permetre que als nostres carrers, barris, universitats o centres de treball “actuin lliurement” aquellxs que es consideren amb dret d’agredir per criteris de nacionalitat, color de pell, sexistes, etc., o a aquellxs qui lluiten obertament per una vida millor. Entenent que es tracta d’un joc de suma zero, considerem que restar indiferent a aquests atacs comporta necessàriament legitimar-los. Cap agressió sense resposta!

Coordinadora d’assemblees llibertàries d’estudiants

Assemblea Llibertària UB Raval

Assemblea Llibertària UB Mundet

Assemblea Anarquista UPF

Assemblea Llibertària UAB

Assemblea Llibertària Diagonal

05/06/13: Taula rodona sobre drogues, societat i moviments socials a UB-Raval

Dimecres 5 de juny del 2013 a les 16:00h en l’aula 208 (UB-Raval):

TAULA RODONA SOBRE DROGUES I MOVIMENTS SOCIALS amb ponents de diverses postures. A càrrec de l’associació ASAUPAM (Associació d’intervenció comunitària en drogues) – Santa Coloma, Grup Anarquista Seny i Ràbia i Energy Control. Esteu totes convidades! La informació és poder!

drogues

https://www.facebook.com/events/140772866115349/

PD: hi haurà pica-pica vegà a voluntat!

Comunicat conjunt antirepressiu: maig 2013

Contra la repressió, continuem la lluita!

Des de la Coordinadora d’Assemblees Llibertàries d’universitats de Barcelona volem denunciar els fets ocurreguts el dia 15 de maig de 2013. Com sabem, la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra ha desallotjat el centre social okupat Can Piella, propietat d’un multimilionari acusat de frau, detenint a 5 persones. Paral·lelament, els mossos d’esquadra han registrat l’Ateneu Llibertari de Sabadell, local cedit per la CNT, sense ordre judicial, actuant sota les ordres de l’Audiència Nacional, on hi ha hagut més detingudxs.

S’està exercint una forta repressió cap a tot moviment social que s’intenta desvincular del sistema imposat per l’Estat. Per dur-ho a terme es deté indiscriminadament a més persones de les quals es va a encausar, alliberant posteriorment a una part de lxs detingudxs a fi d’aparentar el «bon funcionament» del sistema judicial. D’aquesta forma es criminalitza amb més facilitat qualsevol tipus de moviment social i, en la majoria de casos, utilitzant mètodes que se salten la seva pròpia legalitat.En el cas de Sabadell, l’ordre s’ha dictat des de l’Audiència Nacional, que no és una altra institució que el Tribunal d’Ordre Públic franquista.

Aquesta repressió, el punt de mira de la qual han sigut els moviments llibertaris i/o autogestionats, ni comença ni acaba aquí. La investigació cap als moviments anarquistes ha quedat oberta, la repressió directa per part de les forces repressives de l’Estat se seguirà duent a terme; pel que fem una crida a extremar precaucions així com no quedar-nos callades i continuar la lluita davant d’aquestes injustícies que atempten contra la nostra llibertat.

Exigim la llibertat delxs presxs, perquè totxs són presxs politicxs!

 

 Assemblea Llibertària UB Raval

Assemblea Llibertària UB Mundet

 Assemblea Anarquista UPF

 Assemblea Llibertària UAB

 Assemblea Llibertària Diagonal