Xerrada-debat sobre l’assassinat d’Agustín Rueda

Memòries de la transacció democràtica i la repressió postfranquista

Aquest dissabte 9 de novembre a les 19h al CSO La Otra Carboneria, xerrada-debat sobre la mort d’Agustín Rueda, llibertari assassinat a la presó. 35 anys després, recabem la memòria històrica!

NI OBLIT NI PERDÓ!

agustinbueno

Ponents:

Maria Rueda, germana.

Manel Tirado, amic.

Juan Pedro, col·lectiu Amics d’Agustín Rueda.

Andrés Grima, company de cel·la.

Joni D., autor de «Grups autònoms: una crònica armada de la transició democràtica».

Hi haurà sopador vegà i musiqueta fins les 2:00h. Us esperem.

05/06/13: Taula rodona sobre drogues, societat i moviments socials a UB-Raval

Dimecres 5 de juny del 2013 a les 16:00h en l’aula 208 (UB-Raval):

TAULA RODONA SOBRE DROGUES I MOVIMENTS SOCIALS amb ponents de diverses postures. A càrrec de l’associació ASAUPAM (Associació d’intervenció comunitària en drogues) – Santa Coloma, Grup Anarquista Seny i Ràbia i Energy Control. Esteu totes convidades! La informació és poder!

drogues

https://www.facebook.com/events/140772866115349/

PD: hi haurà pica-pica vegà a voluntat!

Comunicat conjunt antirepressiu: maig 2013

Contra la repressió, continuem la lluita!

Des de la Coordinadora d’Assemblees Llibertàries d’universitats de Barcelona volem denunciar els fets ocurreguts el dia 15 de maig de 2013. Com sabem, la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra ha desallotjat el centre social okupat Can Piella, propietat d’un multimilionari acusat de frau, detenint a 5 persones. Paral·lelament, els mossos d’esquadra han registrat l’Ateneu Llibertari de Sabadell, local cedit per la CNT, sense ordre judicial, actuant sota les ordres de l’Audiència Nacional, on hi ha hagut més detingudxs.

S’està exercint una forta repressió cap a tot moviment social que s’intenta desvincular del sistema imposat per l’Estat. Per dur-ho a terme es deté indiscriminadament a més persones de les quals es va a encausar, alliberant posteriorment a una part de lxs detingudxs a fi d’aparentar el «bon funcionament» del sistema judicial. D’aquesta forma es criminalitza amb més facilitat qualsevol tipus de moviment social i, en la majoria de casos, utilitzant mètodes que se salten la seva pròpia legalitat.En el cas de Sabadell, l’ordre s’ha dictat des de l’Audiència Nacional, que no és una altra institució que el Tribunal d’Ordre Públic franquista.

Aquesta repressió, el punt de mira de la qual han sigut els moviments llibertaris i/o autogestionats, ni comença ni acaba aquí. La investigació cap als moviments anarquistes ha quedat oberta, la repressió directa per part de les forces repressives de l’Estat se seguirà duent a terme; pel que fem una crida a extremar precaucions així com no quedar-nos callades i continuar la lluita davant d’aquestes injustícies que atempten contra la nostra llibertat.

Exigim la llibertat delxs presxs, perquè totxs són presxs politicxs!

 

 Assemblea Llibertària UB Raval

Assemblea Llibertària UB Mundet

 Assemblea Anarquista UPF

 Assemblea Llibertària UAB

 Assemblea Llibertària Diagonal

Manifest de l’Assemblea Llibertària UB Raval

Fa uns mesos que a l’Assemblea Llibertària UB Raval hem estat reflexionant sobre la universitat i l’educació, observant que el moviment estudiantil esdevé cíclic i inconstant: de vegades efervescent, de vegades latent; en definitiva, lluites periòdiques a les què solen succeir èpoques de desànim generalitzat, malgrat que les raons per les quals lluitem no deixen de fer-se més evidents.

Ens adonem que aquest moviment, difús al temps i l’espai, sol tenir un caràcter defensiu: adopta estratègies en les quals els mitjans esdevenen finalitats, que busquen aturar mesures que van implantant-se any rere any, i que progressivament han anat desmantellant un òrgan que mai ha estat ni igualitari ni lliure d’interessos. Les consignes dels moviments estudiantils solen limitar-se a noves legislacions ( La L.O.M.C.E, l’Estratègia 2015 o el pla Bolonya) sense plantejar objectius a llarg termini.

A l’Assemblea Llibertària hem vist la necessitat d’anar més enllà, tot qüestionant les bases sobre les quals s’edifica aquesta institució, que ha estat històricament excloent i al servei de classes dominants. Ens n’hem adonat que l’estat del benestar ha estat un miratge, que al seu torn inclou aquesta “universitat pública i de qualitat” a la que sovint recorrem simbòlicament. Veiem la necessitat de regir-nos per un altre model educatiu, creant noves estructures que siguin capaces de transformar una institució que queda lluny del que desitgem per la societat.

L’objectiu principal d’aquesta assemblea serà, doncs, crear estructures en una universitat paral·lela, amb una doble funció, la de finalitat i la de mitjà:

  • D’una banda, com a finalitat, que sigui un espai on el coneixement deixi d’estar sotmès a les estructures de poder, que es reforcen amb el control de l’accés a l’espai educatiu, als sabers i els valors que s’hi transmeten.
  • I alhora, que el mateix objectiu esdevingui un mitjà per convertir la universitat elitista hegemònica en la universitat que volem.

Som conscients de la recent privatització i la conseqüent elitització de la universitat pública, que es manifesta en pujades del preu de la matricula, precarització de la situació de les treballadores i òrgans de govern que perden qualsevol resta de caràcter democràtic. La implantació del model econòmic neoliberal és una realitat ineludible de la què en trobem evidència en tots els àmbits de la nostra vida. Per això, no podem concebre un canvi al context de la universitat sense un canvi social paral·lel. La nostra lluita en aquest sector ha d’anar unida necessàriament a una lluita social, en què totes nosaltres ens impliquem dintre del context local on vivim, ja sigui un barri, un lloc de treball, la universitat o el carrer.

La universitat actual té dues cares: la de les “humanitats”, suposadament formadora de pensament crític, i la de les “ciències”, formadores de professionals (entesos com a persones que han de dur a terme una tasca concreta en un lloc de treball). La principal conseqüència d’això és que la universitat es converteix en un espai de producció de capital; i com que els nostres objectius són radicalment diferents, les metodologies d’aprenentatge també han de ser diferents.

Per això, entenem que les sessions formatives no han de funcionar com a classes magistrals, és a dir, una persona “adoctrinant” que es dirigeix a oients carents de participació real. Creiem que hem de formar-nos entre totxs, donat que l’objectiu de la universitat no deu ser el d’atorgar un títol per a trobar un lloc de treball, si educar-secadascú en las seves inquietuds a fi de satisfer les ànsies de coneixement i poder col·laborar en la societat.

Amb aquest objectiu, ens trobem cara a cara, per formar-nos i aprendre juntes, tant del passat com del present, rebutjant les jerarquies i els rols de dominació i posant en pràctica les formes d’organització que ens agradaria traslladar a la universitat en primera instància, per sumar forces i així transformar la societat.

Assemblea Llibertària UB Raval