Arrel d’una sèrie de debats interns al voltant del context social català actual, algunes assemblees llibertàries del moviment estudiantil hem arribat a unes conclusions. Si bé aquestes són mínimes i assumim que encara ens falta aprofundir més en el posicionament i en l’anàlisi de la situació, llençem aquest primer comunicat per deixar clara la nostra postura.

[Comunicat]

Sigue leyendo →

Des de l’Assemblea Llibertària d’UB Raval volem mostrar tot el nostre suport i solidaritat amb les companyes galegues repressaliades amb motiu de la darrera vaga estudiantil a Galiza el passat 5 d’abril.

La repressió que està patint el col·lectiu estudiantil arreu de l’estat espanyol en els darrers temps evidencia l’avenç d’un sistema dictatorial que intenta silenciar les veus de la dissidència. Les estudiants, en gairebé la totalitat de ciutats, sortim al carrer i ens organitzem per exigir que s’aturin els processos d’elitització, de privatització, de mercantilització del coneixement i d’instrumentalització de l’educació com aparell d’adoctrinament i ideologització de l’estat. Sigue leyendo →

Tot i la gran manifestació de secundària que hi va haver el dijous 27 de març en motiu de la vaga convocada pel Sindicato de Estudiantes, la nostra rebutja cap a aquesta organització és ferma.

Per això continuem dient:

TOT EL PODER A LES ASSEMBLEES!

Avui hi ha una vaga convocada pel Sindicat d’Estudiants. Nosaltres, l’Assemblea Llibertària UB-Raval, recolzem les reivindicacions contra la LOMQE però ens oposem a la manera que s’ha convocat aquesta vaga. Per què? Perquè no veiem una intenció d’unificar les lluites per parar aquests atacs brutals a l’educació de totxs nosaltres.

El Sindicat d’Estudiants es va formar en les lluites estudiantils dels anys 1986-1987 on es va acabar pactant amb el govern de Felipe González, venent com un triomf una reforma que anava contra les bases de l’educació pública. El 2004 el SE va demanar el vot pel PSOE amb l’objectiu d’evitar que la dreta guanyés. A causa d’això, el govern de Zapatero va imposar la LOE amb una intenció clara: la de destrossar les bases de l’educació pública. A partir del 2008, durant les lluites contra el Pla Bolonya, el SE es va dedicar a convocar vagues i manifestacions boicotejant les decisions preses des del moviment estudiantil de base organitzat en assemblees. Per fer-ho, les convocaven sempre un dia abans de quan convocaven les assemblees d’estudiants i sempre es van negar a participar dins del moviment assembleari. Avui en dia continuen amb la mateixa dinàmica: no incorporant-se al moviment estudiantil, rebent subvencions per part de l’estat, i amb un gran ressò als mitjans de comunicació, tot proclamant-se líders del moviment estudiantil.

Per això nosaltres apostem per un moviment organitzat de forma assembleària on tothom tingui veu i participi de forma activa en la presa de decisions. Ens oposem a qualsevol tipus de burocràcies sindicals, tant del SE com de Comissions Obreres i UGT, que divideixen la lluita i no responen a les nostres necessitats.

Els universitaris ens volem organitzar amb educació secundària i cicles formatius per fer de la lluita una cosa de tots.

Per tot això us animem a participar del moviment llibertari estudiantil per trencar el discurs hegemònic de “Pública i de qualitat” que no trenca amb l’educació heretada del franquisme. Nosaltres apostem per un aprenentatge lliure, enriquidor, integral y autogestionat per tota la societat com a mitjà per emancipar-nos socialment.

Assemblea Llibertària UB-Raval federada en la F.E.A (Federació d’Estudiants Anarquistes)

Des de fa ja 5 dies, al barri de Gamonal de Burgos s’està duent a terme una lluita veïnal amb la finalitat d’aturar unes obres projectades per l’ajuntament. Aquestes obres pretenen transformar un dels carrers més cèntrics del barri en un bulevard comercial. Els veïns i les veïnes d’aquest barri porten mesos intentant parar aquestes obres però sempre sense cap resultat. Finalment, dos dies després que el carrer es tanqués per començar les obres, l’assemblea veïnal va convocar una manifestació. Aquesta va transcórrer sense problemes fins al final, moment en el que les UPR (“Unidad de Prevención y Reacción”) van començar a carregar contra manifestants. Aquest fet no va aconseguir dissoldre la manifestació, sinó tot el contrari. Durant hores, els veïns i les veïnes de Gamonal i de tot Burgos van plantar cara als antidisturbis. Això va ocorre el divendres 10 de gener.

A dia 15 de gener, els veïns i les veïnes de tot Burgos no havien deixat de mobilitzar-se. Cada dia, des de les 06:30 h del matí i fins ben entrada la nit, hi ha accions i mobilitzacions convocades per tal d’aturar les obres i visibilitzar la lluita arreu de la península. Un dels factors clau dels fets que estan succeint a Burgos és les fortes mesures de seguretat i la desmesurada repressió per part de la policia. Aquestes es tradueixen en fets com un ‘toc de queda’ no declarat però implícit en l’actitud de la policia, detencions a l’interior dels portals, demandes de presó preventiva per persones sense antecedents i un llarg etcètera. Després d’aquests dies de lluita, les demandes que fan ja no són solament la paralització de les obres sinó que també es demana l’absolució i llibertat de tots i totes les detingudes i que la policia marxi immediatament del barri.

Una de les victòries més importants que els i les habitants de Burgos han aconseguit és la paralització del projecte del bulevard. No cal oblidar tampoc un altre fet d’igual importància: les mostres de solidaritat i suport que estan sorgint arreu de l’estat. En primer lloc, dins la mateixa ciutat de Burgos. El que en un inici era una lluita de barri i fins a cert punt aïllada, ha aconseguit aglutinar cada cop més gent, augmentant el nombre de persones mobilitzades dia rere dia. Cal destacar la vaga indefinida convocada en assemblea pels estudiants d’instituts del barri. A nivell estatal, la resposta sembla que serà força contundent, amb mobilitzacions convocades arreu del mapa durant el que queda de setmana.

Tampoc cal oblidar tots els companys i les companyes preses durant aquests dies de lluita, víctimes del sistema autoritari i repressiu en el que vivim. I no oblidar-se tampoc que l’exagerada agressivitat que estan patint els veïns i les veïnes de Burgos és només una avantsala del tracte que rebran totes les mobilitzacions tant bon punt s’aprovi la nova reforma del codi penal i la llei de seguretat ciutadana.

La solidaritat és un valor difícil de veure en una societat tan alienada i individualitzada com la nostra. El que està succeint a Burgos no és més que el que desitja una gran part de la població espanyola,  farts i fartes de la situació social del país i que no es creuen que aquesta crisi estigui arribant a un final. Esperem que l’anàlisi que es faci d’aquests fets sigui que quan la societat s’organitza al marge de l’estat, de manera horitzontal i amb uns objectius ben definits, representa un contrapoder molt important, capaç de canviar el curs dels esdeveniments.

Tota la nostra força per la lluita de Gamonal i per totes aquelles lluites de base autoorganitzades que s’oposin frontalment al sistema actual de poder.

Salut i lluita!

Assemblea Llibertària UB-Raval

Des de fa setmanes estem veient com els nivells de repressió contra el moviment estudiantil, llibertari, independentista i la lluita delxs treballadorxs i el sindicalisme revolucionari, està augmentant de manera exponencial. Aquesta escalada repressiva es veu consolidada amb l’aprovació de l’avantprojecte de llei de seguretat ciutadana (coneguda com a Llei Mordassa) que inclou també una reforma de la llei de seguretat privada. Tot això no és més que l’avantsala de la propera reforma del codi penal.

A grans trets el que busquen aquestes noves lleis i reformes és augmentar de forma exagerada les ja inacceptables sancions sobre infraccions existents, especialment les que tenen a veure amb manifestacions públiques al carrer, escraches i altres tipus de mobilitzacions. Aquestes, ara poden arribar a xifres desorbitades de fins 600.000 €. A més, també es contemplen com a delictes accions que fins ara havien suposat l’únic mitjà de denunciar els abusos policials: la filmació dels cossos policials en moments d’abús de poder. En resum, es pretén criminalitzar encara més l’oposició i la resistència al règim actual.

Com estudiants anarquistes ens oposem frontalment a qualsevol tipus d’autoritarisme per part de qualsevol figura, institucional o no. Per aquest motiu, reiterem la nostra repulsa envers qualsevol tipus de llei, però especialment envers aquelles disposicions estatals que més fomenten l’actual expansió del codi penal.

Volem manifestar també tot el nostre suport cap a les companyes que el 14 de desembre han decidit rodejar el Congrés a Madrid com a protesta contra aquesta situació de criminalització. Davant de situacions com les que se’ns presentaran d’ara endavant (i les quals ja fa massa temps que hem de patir), la nostra millor arma és la solidaritat i el suport mutu.

En el cas concret de Catalunya, la repressió està essent especialment cruenta cap al moviment anarquista i els sectors més combatius de l’esquerra independentista. Veient cert paral·lelisme amb la “caça de bruixes” que de Madrid envers el moviment antifeixista on hi ha hagut al voltant d’unxs 30 detingutxs durant l’últim mes, els donem tot el nostre suport i animem a què la lluita continuï. No hem d’oblidar, però, que si les repressions s’estan tornant tan freqüents i s’està fent d’una manera tan poc justificable és perquè ens consideren perillosxs i són conscients que volem i podem construir una alternativa.

A més, cal no oblidar els casos de repressió cap a persones no vinculades a cap moviment polític, que són més que una evidència de la situació d’excepció que estem vivint. No cal anar gaire lluny per trobar-ne casos: la mort d’un persona internada en un CIE a Barcelona fa una setmana o l’assassinat d’un veí del Raval en mans dels Mossos d’Esquadra fa uns dos mesos, també a Barcelona. Aquests fets (i com aquests n’hi ha molts més) deixen clara evidència que les forces policials, degut a la seva mateixa naturalesa, mai seran un cos al servei de la societat, sinó justament tot el contrari i, per tant, no les necessitem.

És evident que el feixisme continua present en les nostres vides. El que no es tan evident són les diferents formes sota les quals se’ns presenta en el dia a dia. Per tant, hem d’estar alerta i no deixar passar cap tipus de manifestació d’aquesta ideologia que tan mal ha fet en el passat i continua fent en el present.

Llibertat per alxs presxs detingutxs!

Visca la lluita de les bruixes i les bruixes que lluiten!

Arran dels fets ocorreguts el dia 10 de juny del 2013 a Mèxic volem fer arribar tot el nostre caliu a les companyes detingudes a la manifestació i volem denunciar com l’aparell repressiu de l’Estat està jugant un paper molt poderós.

Cal recordar que el dia 10 de juny d’ara fa 42 anys (1971) es van produir els fets coneguts actualment com ‘El Halconazo’ -la Massacra del Dijous de Corpus o la Massacra de Corpus Christi- (per la participació d’un grup paramilitar conegut amb aquest nom),en els quals es va reprimir violentament una manifestació estudiantil en suport als estudiants de Monterrey, per un grup paramilitar al servei de l’Estat anomenat “Els Falcons” (‘Los Halcones’). El president, Luis Echeverría Álvarez, es va deslligar dels fets, però mai va aclarir la situació que va ser sempre negada oficialment. Dels fets sagnants ningú se’n va responsabilitzar, i molt menys va ser tractat el cas davant de la justícia.

(10 de Juny del 1971)

…I ara sembla que la història es repeteixi de vell nou…

(10 de Juny del 2013)

Us adjuntem el comunicat que la COORDINADORA ESTUDIANTIL ANARQUISTA ha emès per donar una resposta a aquests fets.

“Si bien la lucha y las demostraciones de fuerza en las calles no se deben dejar de lado como legitimas acciones de movilizarse, debemos autocríticamente buscar métodos de seguridad en redes de solidaridad, para realmente hacer frente a las dinámicas de los dominantes”.

“Al Pueblo Trabajador
A la juventud trabajadora
A las organizaciones civiles

El contexto político en el que nos vemos inmersos, en el cual el reagrupamiento de las fuerzas del partido oficial junto con la alineación con las politicas neoliberales del ejecutivo, así como las mal llamadas “reformas estructurales” hacen de la represión una necesidad para la clase dominante y una cotidianidad para las clases trabajadoras. Ambos son actitudes y habitus a combatir, tanto el miedo como la asimilación son nocivas para la clase trabajadora y su camino a la emancipación.
La criminalización de la protesta social en general, -así como los señalamientos directos sobre el ideario anarquista- son parte de estos intentos por imprimir el miedo en los corazones de lxs trabajadorxs, pero aun observamos nucleos irreductibles, espacios organizativos, puños en alto, actores que no se inmutan.

Los hechos de ayer 10 de junio en la marcha del memorial y exigencia de justicia por la matanza de 1971, demuestran la dinámica hacia la conformación del Estado policiaco que pretende la clase dominante, para hacer de la represión además de legal, legitima -lección que les ha dejado el 10 de junio del 71-; obligándonos a buscar formas distintas, innovadoras y en verdad revolucionarias de acción, así como a cerrar filas y hacer de la solidaridad una consigna del día con día. Las provocaciones por parte del Estado y sus órganos represivos se hacen evidentes y agudizan su capacidad de acción, poco importándoles la vida e integridad de quienes reprimen, y nos lo han vuelto a demostrar.

Sabemos, denunciamos y desdeñamos que los medios en su papel de formadores de consensos para los intereses de la clase dominante, no dejaran su campaña mediática contra el ideario anarquista, que lejos están de entender y no les interesa más que para engrosar sus notas y vender amarillismo y nota roja, haciendo de la vida una telenovela con tintes de Hollywood. Asi como hacemos el llamado a las organizaciones que reivindican la protesta social a no dejar de denunciar estas actividades que si bien son hasta ahora, directa y formalmente contra el sector anarquista/libertario pronto harán de todxs el chivo expiatorio que buscan, facilitando la tarea de represión al Estado, intentan dejarnos sin capacidad de respuesta ante la represión mediante la opinión pública ardua es nuestra tarea contra informativa y escuchen bien, que no jugaremos ningún papel en su farsa por más que nos pretendan dar el rol de villanos.

Si bien la lucha y las demostraciones de fuerza en las calles no se deben dejar de lado como legitimas acciones de movilizarse, debemos autocríticamente buscar métodos de seguridad en redes de solidaridad, para realmente hacer frente a las dinámicas de los dominantes.

La solidaridad directa es un precepto que en todo momento hemos seguido, en algunas ocasiones mediáticamente, en otros de forma más personal, dependiendo del caso y la decisión de lxs compañeros que sufren el proceso legal junto a sus familiares. Jamás hemos hecho deslindes sobre compañerxs que no compartan nuestro ideario o formas de acción, a diferencia de muchas otras organizaciones que en repetidas ocasiones han dejado solxs a nuestrxs compañerxs en situaciones similares, nos parece que esto es jugar en la dinámica de los dominantes en la búsqueda y fabricación de culpables e inocentes, construyendo el acostumbramiento de la represión, y permite ver intereses particulares y la asimilación de una cultura política paradigmática y corporativa.

Por lo tanto, exigimos la liberación de TODXS y cada unx de lxs compañerxs detenidos el día de ayer después del enfrentamiento provocado por las agencias de represión capitalinas.

• Alma Simón
• Andrés Pérez Tañeda
• Carlos Esteban Jiménez Martínez
• Carlos Vásquez Martínez
• Diego Mora
• Diego Rodríguez Lara
• Cuauhtémoc Mancera Villar
• Edgar Gonzalo Arredondo González
• Eréndira Allier Ferreira
• Erick Navarro estrada
• Freddy Rosette
• Gabriela Hernández
• Jesús Daniel Navarrete
• Jesús Pegueros Briseños
• Jesús Tejeda Hernández
• José Alejandro Velásquez
• José Eduardo Martínez Ortega
• Josef Jragstfiath
• Juan Esteban Barreda Martínez
• Juan Martin Arancibia
• Luis Ángel Lara Silvestre
• Luis Barreda
• Nancy Cornejo Cazares
• Nayar Alejandro Osorio Cruz
• Raúl Antonio González
• Rodrigo Romero
• Sergio Abraham Méndez Moissen

Así como también hacemos responsable a Miguel Ángel Mancera (jefe de gobierno del DF), Rodolfo Fernando Ríos Garza (titular de la PDJ-DF), Jesús Rodríguez Almeida (secretario de seguridad pública) junto con toda su línea de mando por los enfrentamientos del día de ayer, y sobre todo por la integridad de lxs compañerxs a quienes han causado lesiones y han tratado con vejaciones.

¡Libertad a todxs lxs detenidos!

¡Alto a la criminalización de la protesta!

¡Ojo por ojo, diente por diente, puño de acero si tocas a mi gente!

-Combativamente-

COORDINADORA ESTUDIANTIL ANARQUISTA”.

No esteu soles. Solidaritat com a camí a la llibertat.

Mort a l’Estat.

Assemblea Llibertària UB-Raval.