Acerca de assembleallibertariaubraval

Fa uns mesos que a l’Assemblea Llibertària UB Raval hem estat reflexionant sobre la universitat i l’educació, observant que el moviment estudiantil esdevé cíclic i inconstant: de vegades efervescent, de vegades latent; en definitiva, lluites periòdiques a les què solen succeir èpoques de desànim generalitzat, malgrat que les raons per les quals lluitem no deixen de fer-se més evidents. Ens adonem que aquest moviment, difús al temps i l’espai, sol tenir un caràcter defensiu: adopta estratègies en les quals els mitjans esdevenen finalitats, que busquen aturar mesures que van implantant-se any rere any, i que progressivament han anat desmantellant un òrgan que mai ha estat ni igualitari ni lliure d’interessos. Les consignes dels moviments estudiantils solen limitar-se a noves legislacions ( La L.O.M.C.E, l’Estratègia 2015 o el pla Bolonya) sense plantejar objectius a llarg termini. A l’Assemblea Llibertària hem vist la necessitat d’anar més enllà, tot qüestionant les bases sobre les quals s’edifica aquesta institució, que ha estat històricament excloent i al servei de classes dominants. Ens n’hem adonat que l’estat del benestar ha estat un miratge, que al seu torn inclou aquesta “universitat pública i de qualitat” a la que sovint recorrem simbòlicament. Veiem la necessitat de regir-nos per un altre model educatiu, creant noves estructures que siguin capaces de transformar una institució que queda lluny del que desitgem per la societat. L’objectiu principal d’aquesta assemblea serà, doncs, crear estructures en una universitat paral·lela, amb una doble funció, la de finalitat i la de mitjà: ■D’una banda, com a finalitat, que sigui un espai on el coneixement deixi d’estar sotmès a les estructures de poder, que es reforcen amb el control de l’accés a l’espai educatiu, als sabers i els valors que s’hi transmeten. ■I alhora, que el mateix objectiu esdevingui un mitjà per convertir la universitat elitista hegemònica en la universitat que volem. Som conscients de la recent privatització i la conseqüent elitització de la universitat pública, que es manifesta en pujades del preu de la matricula, precarització de la situació de les treballadores i òrgans de govern que perden qualsevol resta de caràcter democràtic. La implantació del model econòmic neoliberal és una realitat ineludible de la què en trobem evidència en tots els àmbits de la nostra vida. Per això, no podem concebre un canvi al context de la universitat sense un canvi social paral·lel. La nostra lluita en aquest sector ha d’anar unida necessàriament a una lluita social, en què totes nosaltres ens impliquem dintre del context local on vivim, ja sigui un barri, un lloc de treball, la universitat o el carrer. La universitat actual té dues cares: la de les “humanitats”, suposadament formadora de pensament crític, i la de les “ciències”, formadores de professionals (entesos com a persones que han de dur a terme una tasca concreta en un lloc de treball). La principal conseqüència d’això és que la universitat es converteix en un espai de producció de capital; i com que els nostres objectius són radicalment diferents, les metodologies d’aprenentatge també han de ser diferents. Per això, entenem que les sessions formatives no han de funcionar com a classes magistrals, és a dir, una persona “adoctrinant” que es dirigeix a oients carents de participació real. Creiem que hem de formar-nos entre totxs, donat que l’objectiu de la universitat no deu ser el d’atorgar un títol per a trobar un lloc de treball, sinó educar-secadascú en las seves inquietuds a fi de satisfer les ànsies de coneixement i poder col·laborar en la societat. Amb aquest objectiu, ens trobem cara a cara, per formar-nos i aprendre juntes, tant del passat com del present, rebutjant les jerarquies i els rols de dominació i posant en pràctica les formes d’organització que ens agradaria traslladar a la universitat en primera instància, per sumar forces i així transformar la societat. Assemblea Llibertària UB Raval

[Concentració] Absolució per als tres joves de Lleida.

cljuxdlwgaaujsi-jpg-large

Dimecres 22-06, 20h a Plaça Sant Jaume

COMUNICAT DEL GRUP DE SUPORT ALS 3 JOVES SOLIDARIS DE LLEIDA DAVANT LA SENTÈNCIA QUE CRIMINALITZA ELS NOSTRES COMPANYS

Anys sota l’amenaça d’entrar a la presó per solidaritzar-se contra la tortura a les presons, per uns fets que van passar al 2012. Finalment el 26 d’abril de 2016 es va celebrar el judici i el 6 de juny ha sortit la sentència: 2 anys i 4 mesos per a un company que haurà d’entrar a la presó si no fem pressió per a què li rebaixin la condemna, 2 anys més per a un altre dels joves i 6 mesos per a l’últim, més una pena multa de 4800€ a part dels gastos processal.

Després de dos anys de lluita per a evitar-ho i de l’acarnissament per part de la Generalitat criminalitzant aquests joves. Després de la complicitat per part de la Paeria de Lleida, no posicionant-se en contra la tortura. Després de la manipulació conspirativa dels Mossos d’Esquadra, del corporativisme del sistema penitenciari i de les irregularitats en ple judici per part dels carcellers, enxampats llegint documents durant les declaracions que van fer per videoconferència. Ara arriba aquesta sentència condemnatòria.

Creiem fermament que aquest ha estat un judici polític per desmobilitzar el moviment de denúncia dels abusos i maltractes a la presó de Ponent. Condemnant inclús a penes de presó a les persones que van decidir no mirar cap a un altre costat i donar veu a les persones preses que denunciaven les tortures i vexacions.

Un altre cop una història amb final tràgic, d’impunitat del poder, altre cop els torturadors/agressors surten indemnes. La mateixa impunitat que fa que no es condemni a policies després de matar a cops a una persona havent-hi una gravació com a prova, que permet que una persona perdi un ull a causa d’un tret amb pilota de goma sense que hi hagi responsables o que no s’investiguin les morts als centres de reclusió de l’Estat. Però sí es condemna amb pena de presó la solidaritat amb aquells que han sigut torturats a dins de Ponent i han criticat la institució que ho silencia, desmuntant l’aparença de què les institucions són neutres i objectives, desacreditant i criminalitzant qualsevol activitat que qüestioni i evidenciï aquesta falsa aparença.

No podem esperar que sigui aquesta institució qui faci bandera de la justícia social, ans el contrari, hem de ser nosaltres mateixes les qui actuem i no permetem més que això succeeixi. Una justícia que només defensa els interessos del poder mai estarà del nostre costat, ni farà que el món sigui un lloc millor.

Des del Grup de Suport als 3 Joves manifestem el nostre rebuig a aquesta condemna. Presentarem recurs i ens seguirem mobilitzant als carrers: ALS 3 JOVES NO ELS TANQUEN! Igualment rebutgem totes aquelles condemnes que tractin de criminalitzar la solidaritat activa amb les persones represaliades i no estem disposades a callar mentre la injustícia i la impunitat sigui la resposta enfront dels abusos de les institucions.

Mentre ens tanquin per lluitar, lluitant respondrem.

Contra les presons i el sistema que les necessita.

Grup de Suport als 3 joves solidaris de Lleida,

8 de Juny de 2016, Lleida.

Comunicat grup de suport davant la sentència

sentencia

Comunicat d’adhesions per donar suport al Banc Expropiat de Gràcia.

Nosaltres ja ens hem adherit, sols cal enviar un DM al Twitter o enviar un correu!

[des de: Banc Expropiat]

«L’única solució: la reobertura del Banc Expropiat»

Si estàs d’acord amb les nostres reivindicacions pots adherir-te, individual o col·lectivament, escrivint-nos al correu electrònic o per missatge directe al Twitter.

Portem més d’una setmana de conflicte a partir del desallotjament del Banc Expropiat per part dels Mossos d’Esquadra el passat dilluns 23 de maig. Des de llavors hem pogut veure de tot: enfrontaments amb la policia, contenidors colcats i vidres d’entitats bancàries destrossats però també hem vist els Mossos d’Esquadra disparant projectils de foam al cap, polítics de tots colors mentint i tirant pilotes fora, manipulació informativa per tal de criminalitzar la protesta, etc. Sigue leyendo