Acerca de assembleallibertariaubraval

Fa uns mesos que a l’Assemblea Llibertària UB Raval hem estat reflexionant sobre la universitat i l’educació, observant que el moviment estudiantil esdevé cíclic i inconstant: de vegades efervescent, de vegades latent; en definitiva, lluites periòdiques a les què solen succeir èpoques de desànim generalitzat, malgrat que les raons per les quals lluitem no deixen de fer-se més evidents. Ens adonem que aquest moviment, difús al temps i l’espai, sol tenir un caràcter defensiu: adopta estratègies en les quals els mitjans esdevenen finalitats, que busquen aturar mesures que van implantant-se any rere any, i que progressivament han anat desmantellant un òrgan que mai ha estat ni igualitari ni lliure d’interessos. Les consignes dels moviments estudiantils solen limitar-se a noves legislacions ( La L.O.M.C.E, l’Estratègia 2015 o el pla Bolonya) sense plantejar objectius a llarg termini. A l’Assemblea Llibertària hem vist la necessitat d’anar més enllà, tot qüestionant les bases sobre les quals s’edifica aquesta institució, que ha estat històricament excloent i al servei de classes dominants. Ens n’hem adonat que l’estat del benestar ha estat un miratge, que al seu torn inclou aquesta “universitat pública i de qualitat” a la que sovint recorrem simbòlicament. Veiem la necessitat de regir-nos per un altre model educatiu, creant noves estructures que siguin capaces de transformar una institució que queda lluny del que desitgem per la societat. L’objectiu principal d’aquesta assemblea serà, doncs, crear estructures en una universitat paral·lela, amb una doble funció, la de finalitat i la de mitjà: ■D’una banda, com a finalitat, que sigui un espai on el coneixement deixi d’estar sotmès a les estructures de poder, que es reforcen amb el control de l’accés a l’espai educatiu, als sabers i els valors que s’hi transmeten. ■I alhora, que el mateix objectiu esdevingui un mitjà per convertir la universitat elitista hegemònica en la universitat que volem. Som conscients de la recent privatització i la conseqüent elitització de la universitat pública, que es manifesta en pujades del preu de la matricula, precarització de la situació de les treballadores i òrgans de govern que perden qualsevol resta de caràcter democràtic. La implantació del model econòmic neoliberal és una realitat ineludible de la què en trobem evidència en tots els àmbits de la nostra vida. Per això, no podem concebre un canvi al context de la universitat sense un canvi social paral·lel. La nostra lluita en aquest sector ha d’anar unida necessàriament a una lluita social, en què totes nosaltres ens impliquem dintre del context local on vivim, ja sigui un barri, un lloc de treball, la universitat o el carrer. La universitat actual té dues cares: la de les “humanitats”, suposadament formadora de pensament crític, i la de les “ciències”, formadores de professionals (entesos com a persones que han de dur a terme una tasca concreta en un lloc de treball). La principal conseqüència d’això és que la universitat es converteix en un espai de producció de capital; i com que els nostres objectius són radicalment diferents, les metodologies d’aprenentatge també han de ser diferents. Per això, entenem que les sessions formatives no han de funcionar com a classes magistrals, és a dir, una persona “adoctrinant” que es dirigeix a oients carents de participació real. Creiem que hem de formar-nos entre totxs, donat que l’objectiu de la universitat no deu ser el d’atorgar un títol per a trobar un lloc de treball, sinó educar-secadascú en las seves inquietuds a fi de satisfer les ànsies de coneixement i poder col·laborar en la societat. Amb aquest objectiu, ens trobem cara a cara, per formar-nos i aprendre juntes, tant del passat com del present, rebutjant les jerarquies i els rols de dominació i posant en pràctica les formes d’organització que ens agradaria traslladar a la universitat en primera instància, per sumar forces i així transformar la societat. Assemblea Llibertària UB Raval