Acerca de assembleallibertariaubraval

Fa uns mesos que a l’Assemblea Llibertària UB Raval hem estat reflexionant sobre la universitat i l’educació, observant que el moviment estudiantil esdevé cíclic i inconstant: de vegades efervescent, de vegades latent; en definitiva, lluites periòdiques a les què solen succeir èpoques de desànim generalitzat, malgrat que les raons per les quals lluitem no deixen de fer-se més evidents. Ens adonem que aquest moviment, difús al temps i l’espai, sol tenir un caràcter defensiu: adopta estratègies en les quals els mitjans esdevenen finalitats, que busquen aturar mesures que van implantant-se any rere any, i que progressivament han anat desmantellant un òrgan que mai ha estat ni igualitari ni lliure d’interessos. Les consignes dels moviments estudiantils solen limitar-se a noves legislacions ( La L.O.M.C.E, l’Estratègia 2015 o el pla Bolonya) sense plantejar objectius a llarg termini. A l’Assemblea Llibertària hem vist la necessitat d’anar més enllà, tot qüestionant les bases sobre les quals s’edifica aquesta institució, que ha estat històricament excloent i al servei de classes dominants. Ens n’hem adonat que l’estat del benestar ha estat un miratge, que al seu torn inclou aquesta “universitat pública i de qualitat” a la que sovint recorrem simbòlicament. Veiem la necessitat de regir-nos per un altre model educatiu, creant noves estructures que siguin capaces de transformar una institució que queda lluny del que desitgem per la societat. L’objectiu principal d’aquesta assemblea serà, doncs, crear estructures en una universitat paral·lela, amb una doble funció, la de finalitat i la de mitjà: ■D’una banda, com a finalitat, que sigui un espai on el coneixement deixi d’estar sotmès a les estructures de poder, que es reforcen amb el control de l’accés a l’espai educatiu, als sabers i els valors que s’hi transmeten. ■I alhora, que el mateix objectiu esdevingui un mitjà per convertir la universitat elitista hegemònica en la universitat que volem. Som conscients de la recent privatització i la conseqüent elitització de la universitat pública, que es manifesta en pujades del preu de la matricula, precarització de la situació de les treballadores i òrgans de govern que perden qualsevol resta de caràcter democràtic. La implantació del model econòmic neoliberal és una realitat ineludible de la què en trobem evidència en tots els àmbits de la nostra vida. Per això, no podem concebre un canvi al context de la universitat sense un canvi social paral·lel. La nostra lluita en aquest sector ha d’anar unida necessàriament a una lluita social, en què totes nosaltres ens impliquem dintre del context local on vivim, ja sigui un barri, un lloc de treball, la universitat o el carrer. La universitat actual té dues cares: la de les “humanitats”, suposadament formadora de pensament crític, i la de les “ciències”, formadores de professionals (entesos com a persones que han de dur a terme una tasca concreta en un lloc de treball). La principal conseqüència d’això és que la universitat es converteix en un espai de producció de capital; i com que els nostres objectius són radicalment diferents, les metodologies d’aprenentatge també han de ser diferents. Per això, entenem que les sessions formatives no han de funcionar com a classes magistrals, és a dir, una persona “adoctrinant” que es dirigeix a oients carents de participació real. Creiem que hem de formar-nos entre totxs, donat que l’objectiu de la universitat no deu ser el d’atorgar un títol per a trobar un lloc de treball, sinó educar-secadascú en las seves inquietuds a fi de satisfer les ànsies de coneixement i poder col·laborar en la societat. Amb aquest objectiu, ens trobem cara a cara, per formar-nos i aprendre juntes, tant del passat com del present, rebutjant les jerarquies i els rols de dominació i posant en pràctica les formes d’organització que ens agradaria traslladar a la universitat en primera instància, per sumar forces i així transformar la societat. Assemblea Llibertària UB Raval

[Campanya] Trencant mites sobre els exàmens.

Cita

S’acaba el mes de gener, i amb ell els exàmens….

Durant aquest mes hem iniciat la campanya «Trenquem el mite dels exàmens: aprovar no és aprendre.», en la qual hem realitzat octavetes, el manifest i cartelleria per la biblioteca i els voltants de la Facultat. Podeu mirar els cartells a : http://assembleallibertariaubraval.noblogs.org/post/2015/01/12/trenquem-el-mite-dels-examens-aprovar-no-es-aprendre/ així com el manifest.

[Un dels cartells]

ocupalabilbioAquest ha estat el tret de sortida per la campanya en contra dels exàmens i per motivar un altre tipus de pedagogia i aprenentatge entre les estudiants, per motivar altres formes de veure l’educació. Acabarà de prendre forma al juny (estigueu atentes!!), i també serveix com a una continuació pel cicle d’enguany, trencant mites. http://assembleallibertariaubraval.noblogs.org/post/2014/11/20/cicle-2014-2015-trencant-mites/

 

Salut i ens veiem!

Trenquem el mite dels exàmens: aprovar no és aprendre.

Si et fa mandra:

  • haver de preocupar-te per arribar a tot, apurant a última hora el temps que et queda;

  • fer content al/la profe posant al treball el que vol que hi posis;

  • gastar-te els diners en centenars de fotocòpies d’un sol ús;

  • i altres greuges col·laterals a l’estudi intensiu; …potser el que vols és aprendre.

 ENS LA SUDEN LES NOTES QUE ENS POSEU, AQUÍ HAVÍEM VINGUT A APRENDRE.

Aprovar no és aprendre, és memoritzar uns conceptes i defecar-los digerits durant dues hores d’examen. Aprovar és un procés d’extorsió de la ment, és intentar adaptar a algú a un ritme d’assimilació de conceptes homogeneïtzador. No s’intenta promocionar les tècniques de resolució, ni l’educació afectiva, ni el treball en grup (real), ni les eines pròpies de cadascú per aprendre. A això s’hi suma la dificultat per trobar els llibres de la bibliografia recomanada, escassos en nombre per l’honor al copypright i el dret al lucre d’editorials usureres. En l’època d’exàmens totes correm per a entregar els últims treballs o aconseguir els apunts que ens faltaven, estressades per aprovar sabent que oblidarem la major part de la matèria però que ho hem de memoritzar per si surt a l’examen. Això és una tortura cognitiva i vital.

Jpeg

Sigue leyendo

[31D] XVIII Marxa en solidaritat a les persones preses, 2014.

31D; despedim un any de lluita i iniciem un any de solidaritat i insubmissió per seguir lluitant!

wad_ras_

[Wad-Ras]

Aquí us deixem el manifest llegit el dia 31 de desembre a la XVIII marxa en solidaritat amb les persones preses (2014) davant de la Model.

Diuen que el temps ho cura tot però és una mentida espetada des de la ressignació. El que realment ho cura tot son les forces d’una mateixa per enfrontar-se a allò que tem, odia o no li agrada. És per això que ens trobem avui, 31 de Desembre de 2014 davant la pressó Model de Barcelona, a mitjanit, a l’espera d’un nou any. Volem començar el Gener com hem acabat el Desembre: lluitant pel què creiem, nedant a contracorrent d’aquest sistema injust i suicida i demostrant que ho seguirem fent any rere any. Sigue leyendo

[Trencant mites] Crònica de les Jornades Antinadal i del mes de desembre.

1506078_1556131241267038_8405918147257780906_oEl mes de desembre es va acabant, i les jornades d’Anti-nadal es tanquen. Aquestes jornades responen al primer pas del cicle d’ enguany: Trencant mites, cicle que ens hem proposat dur a terme per poder donar una continuïtat més clara a totes aquelles activitats que realitzem. Sigue leyendo

[Desembre 2014] Jornades Anti-Nadal

[Dins el cicle d’aquest curs 2014-2015,  «Trencant Mites» durem a terme les primeres jornades de l’Assemblea Llibertària UB-Raval!  Les jornades Anti-Nadal tindran lloc del dia 1 al 19 de desembre; doneu un cop d’ull al programa!].

Cartel def

JORNADES ANTI-NADAL

Com afecta la popularitat d’aquesta “tradició” en el desenvolupament

de les nostres vides? Sobre quins eixos se sosté

i de quins símbols s’envolta?

És per nosaltres motiu d’alegria començar el cicle “Trencant mites” de 2014-2015 amb les Jornades Anti-Nadal, on tractarem d’analitzar, qüestionar i desmuntar des de la perspectiva llibertària una tradició tan arrelada i normalitzada socialment com és el Nadal. Us convidem a participar activament a un seguit d’activitats que tindran lloc durant tot el mes de desembre (estigueu atentes al programa, hi ha cartells per la facultat!) i que permetran anar construint el debat entorn a cinc grans eixos: consumisme, especisme, caritat, religió cristiana i patriarcat. Sigue leyendo

[Solidaritat antirepressiva] Damien Camélio, segrestat per l’Estat Francès.

«Solidaridad con el preso anarquista francés Damien Camelio»

[«Damien Camélio se encuentra preso desde febrero,en el estado francés,condenado a 2 años de prisión, acusado de formar parte de GADI «grupo de acción directa internacional» y de varias acciones llevadas a cabo en el sur de Francia ,contra un edificio de la brigada paracaidista del ejército , la prisión de Tarbes y una iglesia en Pau, donde se juntan y usan como base miembros destacados del frente nacional».]

10478

Sigue leyendo

[20N] Qui lluita amb el poble mai serà oblidat.

Minientrada

 

[20-N]   Qui lluita amb el poble mai serà oblidat.

Avui a molts llocs trobarem l’efemèride de la mort de Franco i de Primo de Rivera. A nosaltres els feixistes no ens importen. El 20 de Novembre de 1936 va morir el revolucionari anarquista militant de la CNT i de la FAI Buenaventura Durruti. Per ell, i per totes aquelles que han donat la seva vida per lluitar contra el feixisme, cada dia continuem rendint homenatge amb la nostra lluita. Sigue leyendo

[Cicle 2014-2015] TRENCANT MITES.

Trencant Mites”

Ara si, estem preparades per presentar el cicle que guiarà la temàtica d’una part de la lluita dins de l’Assemblea Llibertària Ub-Raval.

 

Quan ens vam reunir a la facultat a l’inici del curs que encetàvem, vam posar sobre la taula dos coses: primer que la nostra lluita és més forta quan té una continuïtat en la seva teoria i pràctica, quan les xerrades i mobilitzacions i activitats diverses estan enfocades sota el mateix objectiu que les sosté; segon, que estem fartes de la criminalització constant del moviment anarquista per part de les estructures de poder, l’opinió pública, les companyes d’altres lluites, d’amics i amigues i els mitjans de comunicació. Estem fartes dels prejudicis absurds que ens envolten i enterboleixen el discurs i les voluntats, sobretot perquè són una limitació que no es pot passar per alt alhora de fer arribar el nou món que portem als nostres cors a la resta de la societat. Sigue leyendo